Avui, dia 12 d’octubre, celebrem la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, i la de sant Serafí de Montegranaro (Fèlix de Nicola), religiós.
Segons una piadosa tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a Saragossa, a la vora del riu Ebre, sobre una columna o pilar, a l’apòstol sant Jaume, per confortar-lo en la seva acció evangelitzadora. Aquesta tradició neix a partir de l’església que, amb el nom de Santa Maria la Major, existia vora el riu Ebre, ja de molt antic (almenys des dels temps dels bisbes Brauli i Taió, al segle set). La llegenda vol fer arribar l’origen del santuari de Saragossa, als inicis mateixos del cristianisme. Però és a partir de l’època moderna que el Pilar, esdevé el principal santuari marià de la península Ibèrica, i signe de la presència amorosa de Maria, sempre propera al poble cristià. En el lloc d’aquella antiga església s’hi alça actualment, el gran santuari de la Mare de Déu del Pilar, permanent centre de fe i de devoció.
Fèlix de Nicola, va néixer a Montegranaro, Itàlia, l’any 1540. Fill d’una família molt humil, a la mort dels pares, el seu germà gran el va sotmetre a maltractaments. En la seva adolescència treballava de pastor, i en la solitud de les muntanyes, tenia molt temps per meditar i pregar. A 17 anys, va entrar de novici a l’orde dels Germans Menors Caputxins, on va rebre el nom de Serafí. Encara que analfabet, els seus consells eren buscats per dignataris eclesiàstics i seglars, i va ser una font continua de virtuts per les ànimes. Es va distingir per la seva senzillesa afectiva, mortificació i obediència, així com per la caritat que tenia amb els pobres, amb una devoció especial a la Santa Eucaristia i a la Verge Maria. Morí el 12 d’octubre de 1604 a Ascoli, i fou canonitzat el 1767.