Avui, dia 12 de març, celebrem la festivitat: de sant Maximilià, màrtir; i de sant Lluis Orione, prevere.
Sant Maximilià de Tebessa, màrtir
El 12 de març del 295, a l’edat de vint-i-un anys, fou màrtir morint decapitat a Tebessa, a Numídia, l’actual Argèlia. Segons recull l’acta martirial, la seva passio, va refusar ser soldat perquè havia de portar la insígnia militar portava l’efígie de l’emperador: “Mai serviré. Podeu decapitar-me, però no seré un soldat d’aquest món perquè soc un soldat de Crist (…). Ja porto el signe del Crist, el meu Senyor”. Després de la seva mort, una matrona portà el seu cos a Cartago on fou enterrat a prop de la tomba de sant Cebrià.
Sant Lluís Orione, prevere
Neix l’any 1872 a Pontecurone, al nord d’Itàlia. Després de passar pel noviciat dels franciscans (que va haver de deixar per pulmonia), d’estudiar tres anys amb els salesians a Torí (on va conèixer a sant Joan Bosco i les obres de caritat de Josep Benet Cottolengo, veí a l’Oratori salesià), finalment passà al seminari diocesà. Instituí col·legis per a infants pobres; i un cop ordenat prevere, fundà la Petita Obra de la Divina Providència i altres congregacions i institucions, amb la finalitat d’ajudar els necessitats de tot tipus, potenciar obres de regeneració social, i refer la vitalitat eclesial a Itàlia i arreu del món. En el 1915 obrí el seu primer Petit Cottolengo a Itàlia, al que seguiren altres. Posteriorment va viatjar a Amèrica del Sud, vivint a Brasil, Uruguai, Argentina i Xile.
Seves són les paraules: “El nostre Déu és un Déu apassionat d’amor. Déu ens estima més que un pare estima els seus fills. Crist Déu no va vacil·lar en sacrificar-se per la humanitat. En el més desgraciat dels homes brilla la imatge de Déu. Qui dona a un pobre, dona a Déu, i obtindrà de la mà de Déu la recompensa”.
Morí a Sant Remo el 1940 i fou canonitzat el 2004.