Avui, dia 12 d’octubre, celebrem la festivitat de la Mare de Déu del Pilar; de la Mare de Déu d’Aparecida,; i la de sant Serafí de Montegranaro, religiós.
La Mare de Déu del Pilar
Segons una piadosa tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a Saragossa, a la vora del riu Ebre, sobre una columna o pilar, a l’apòstol sant Jaume, per confortar-lo en la seva acció evangelitzadora. Aquesta tradició neix a partir de l’església que, amb el nom de Santa Maria la Major, existia vora el riu Ebre, ja de molt antic (almenys des dels temps dels bisbes Brauli i Taió, al segle VII). La llegenda vol fer arribar l’origen del santuari de Saragossa, als inicis mateixos del cristianisme. Però és a partir de l’època moderna que el Pilar, esdevé el principal santuari marià de la península Ibèrica, i signe de la presència amorosa de Maria, sempre propera al poble cristià. En el lloc d’aquella antiga església s’hi alça actualment, el gran santuari de la Mare de Déu del Pilar, permanent centre de fe i de devoció. La imatge actual, de fusta de 36 cm d’alçada, és gòtica de la primera meitat del segle XV, se situa sobre el pilar de jaspi d’1,70 m d’alçada i un diàmetre de 24 cm. La devoció pilarista sosté que el pilar mai no ha canviat el seu emplaçament.
La Mare de Déu d’Aparecida
El mes d’octubre, tradicionalment dedicat a la Mare de Déu perquè es festeja la Mare de Déu del Roser. La llegenda explica que en 1717 tres pescadors del riu Paraiba, trobaren a les xarxes una figura de terracota de la Verge de la Concepció, que posaren en un petit altar. Amb el temps anà creixent la devoció declarant-se en 1930 Nostra Senyora d’Aparecida com a patrona del Brasil
Sant Serafí de Montegranaro, religiós caputxí
Fèlix de Nicola, va néixer a Montegranaro, Itàlia, l’any 1540. Fill d’una família molt humil, a la mort dels pares, el seu germà gran el va sotmetre a maltractaments. En la seva adolescència treballava de pastor, i en la solitud de les muntanyes, tenia molt temps per meditar i pregar. Als 17 anys, va entrar de novici a l’orde dels Germans Menors Caputxins, on va rebre el nom de Serafí. Encara que analfabet els seus consells, eren buscats per dignataris eclesiàstics i seglars, i va ser una font continua de virtuts per les ànimes. Es va distingir per la seva senzillesa afectiva, mortificació i obediència, així com per la caritat, que tenia amb els pobres, amb una devoció especial a la Santa Eucaristia i a la Verge Maria. Mori el 12 d’octubre de 1604 a Ascoli, i fou canonitzat el 1767.