Avui, dia 12 de maig, celebrem la festivitat dels sants màrtirs: Nereu, Aquileu i Pancraç; i de la beata Imelda Lambertini, religiosa.
Sant Nereu i sant Aquileu, màrtirs
Són dos màrtirs autèntics de Roma del segle III, dels quals en sabem poca cosa, més enllà del fet que realment van existir i del que ens narrà el papa sant Damàs a finals del segle IV. Segons les dades que es conserven, eren dos soldats que es van convertir a la fe, rebutjant violència i al no rebutjar la fe cristiana foren decapitats, probablement en temps de Dioclecià, començà la persecució dirigida inicialment als membres de la milícia i després s’estengué a tota l’Església. Reberen culte gairebé immediatament, ja el segle IV mateix. La memòria litúrgica coincideix i al no renegar d’ella van ser detinguts i martiritzats. Probablement foren decapitats amb el trasllat de les serves relíquies.
Sant Pancraç, màrtir
Sant Pancraç, nasqué de pares pagans a la Frígia (Àsia Menor), en l’imperi romà del segle III. Orfe de ben petit, es va traslladar a Roma amb el seu oncle tutor, on es convertí al cristianisme. Segons la tradició, era un jove de catorze anys quan va ser detingut, i que al no abjurar la seva fe va ser condemnat a morir segurament també en temps de Dioclecià com els màrtirs anteriors. Sobre el seu sepulcre a la via Aurèlia, el papa Simmac, bastí un temple.
Ja des de molt antic, ha gaudit d’una gran popularitat, hi ha estat invocat per demanar tota mena de favors, resumits en l’expressió “salut i feina“. La tradició popular ha imposat, a l’igual que fan el monestir de franciscanes clarisses de Sevilla, que la imatge ha de ser acompanyada amb un got d’aigua amb branquetes de julivert fresc. És patró dels joves d’Acció Catòlica i pel gremi de teixidors de Barcelona.
Imelda Lambertini, religiosa
És recordada per un esdeveniment, que ressalta la importància de rebre la comunió, en una època en què se’n valorava més l’adoració. Nascuda a Bolonya el 1320, batejada amb el nom de Magdalena, als deu anys entrà al convent de les religioses dominiques on prengué el nom d’Imelda. Desitjosa de combregar, en fou exclosa per ser massa jove (en aquella època només es podia combregar després de fer els 14 anys). I diu la tradició que el 12 de maig de 1333, en el moment de la Comunió una sagrada Hòstia, rodejada de llum, s’acostà cap a ella; el celebrant, aleshores, l’agafà i li donà la comunió, i ella, entrant en èxtasi, morí. Fou beatificada en 1826.