Avui, dia 12 de juny, celebrem la festivitat: de sant Onofre, ermità; i la de sant Joan de Sahagún, prevere.
Sant Onofre, ermità
El poc que coneixem d’ell fou referit per Pafnuci a “la vida de sant Onofre, ermità”, deixeble seu que l’acompanyaria els darrers dies i l’enterraria. Onofre fou un anacoreta egipci del segle V que passà seixanta anys al desert de la Tebaida alimentant-se de dàtils i aigua, imitant l’exemple de solitud de Joan el Baptista o Elies, perquè es considerava que era un estil de vida que es pensava que era el més perfecte. Allà s’alimentava de dàtils i aigua, Tingué una gran veneració a les esglésies d’Orient, i fou conegut a Occident gràcies als croats. Hi ha certa llegenda inversemblant que el lliga a la recerca del sant Graal. El seu nom és dels pocs que ens han arribat en llengua copta, successora de la llengua de l’Egipte dels faraons.
Sant Joan de Sahagún, prevere
Joan González de Castrillo (Joan de Sahagún), va néixer l’any 1430 a Sahagún, Lleó. Va rebre la seva primera educació dels benedictins de Sahagún. Ordenat prevere a Burgos, i desitjós de dedicar-se a predicar, anà a consolidar els seus coneixements a la universitat de Salamanca, i allà ingressà a la congregació dels Ermitans de Sant Agustí: “el que passà aquella nit entre Déu i la meva ànima només Ell s’ho sap i després, al matí, vaig anar a sant Agustí, il·luminat per l’Esperit Sant i vaig rebre aquest hàbit”.
Amb la seva predicació, va tenir una gran influència en la ciutat tant de cara a la vida moral i espiritual de la gent; com sobretot en la recerca de la concòrdia entre diferents faccions enfrontades que allà lluitaven. Una llegenda explica que un brau salvatge campava per la ciutat, terroritzant la població. Joan es posà davant i li digué: “tente, necio”, i el brau es va amansir. Morí enverinat en 1479. La seva canonització fou proclamada en 1690.