Avui, dia 12 de desembre, celebrem la festivitat: dels sants Epímac i Alexandre, màrtirs; i la Mare de Déu de Guadalupe, a Mèxic.
Epímac i Alexandre, màrtirs,
A Alexandria, van morir cremats després d’un llarg captiveri durant la persecució de Deci per defensar la seva fe en Crist i rebutjar oferir sacrificis a l’emperador. Amb ells moriren martiritzades les santes Amonàrion, Mercúria, Dionísia i d’altres. El jutge, avergonyit en veure’s vençut per les dones, i tement ser vençut també per la constància que mostraven en els inaudits turments que els infligia, les va fer degollar.
La Mare de Déu de Guadalupe, Mèxic
Deu anys després de l’arribada dels espanyols a Mèxic, un indi nahuatl, sant Joan Dídac Cuauhtlatoatzin, rep entre 9 i el 13 de desembre de 1531 diverses aparicions de la Mare de Déu al turó de Tepeyac, on abans es venerava la deessa Tonantzin. Les primeres paraules de la Verge foren en nàhuatl: “Iuantzin, Iuanzin Diegotzin”. L’indígena ho comunica al bisbe Zumárraga, defensor dels indis, i aquest el visita diversos dies, empès per l’aparició repetida. El 12 de desembre, en desplegar el seu mantell o “tilma“, teixit amb fibres d’agave, hi apareix gravada la imatge de Maria de trets indis. Serà la Mare de Déu de Guadalupe, nom que pot ser una castellanització (causada per l’advocació extremenya) del nom indi, Coautlalapan. Al santuari, el més visitat d’Amèrica, es conserva la tilma, i convida a l’evangelització dels pobles i és invocada com a protectora dels indígenes i dels pobres.