Avui, dia 12 d’abril, celebrem la festivitat dels sants: Zenó de Verona, bisbe; Josep Moscati, laic; Juli I, papa; i Sofia i Vissia, verges i màrtirs.
Sant Zenó de Verona, bisbe
Zenó de Verona, d’origen nord-africà, fou ordenat bisbe de Verona en l’any 362. Fou adversari de l’arrianisme i un predicador apassionat preocupat per la reforma moral, essent un exemple de caritat, humilitat i generositat envers els pobres.
“Tres coses són fonamentals per a la perfecció del cristià: la fe, l’esperança i la caritat; i de tal maner s’entrellacen aquestes virtuts, que cadascuna d’elles és necessària envers les altres. Si l’esperança no va al davant ¿a qui aprofitaria la fe? Si la fe no existeix ¿com naixerà l’esperança? I si treus la caritat a la fe i a l’esperança, ambdues restaran inútils, perquè ni la fe obra sense la caritat, ni l’esperança sense la fe. Així doncs, el cristià que vulgui ser perfecte ha de fonamentar-se en les tres: si li manca alguna, no arribarà a la perfecció”.
Sant Josep Moscati, laic
Neix l’any 1880 al Benevento, Itàlia. Metge i professor de medicina a Nàpols, desenvolupà una competent investigació científica i una gran sol·licitud envers els malalts més necessitats: “el meu lloc és al costat dels malalts!”. Destacà pel seu despreniment absolut i també, per la seva capacitat de sacrifici, posada especialment de manifest durant l’erupció del Vesubi de l’any 1906 i durant l’epidèmia de còlera de 1911. A la seva consulta hi havia un cistell amb medicaments amb el text: “Qui pugui pagar alguna cosa, que ho faci. I qui necessiti alguna cosa, que ho agafi”. Morí a Nàpols a 46 anys i canonitzat el 1987.
Sant Juli I, papa
Va venir al món a Roma a finals del segle III. Quan el 337, va ser escollit papa el cristianisme ja no estava perseguit, però havia d’afrontar llavors, grans reptes que venien de dins mateix del cristianisme. El seu pontificat també va destacar per l’impuls a la construcció de nombrosos edificis religiosos a la ciutat de Roma. Fou un gran defensor de l’ortodòxia i de la doctrina trinitària enfront de l’arrianisme. Així mateix, va manar preservar i classificar correctament, tots els documents dels actes oficials de l’Església, per la qual cosa se’l considera el fundador dels Arxius Vaticans. Morí un 12 d’abril de l’any 352.
Santes Sofia i Vissia de Fermo, verges i màrtirs
Són dues màrtirs que van morir decapitades a Fermo, vora la costa adriàtica italiana, vers l’any 250, tot testimoniant la fe cristiana. Probablement fou durant la persecució contra els cristians de l’emperador romà Deci.