Avui, dia 11 de març, celebrem la festivitat: sant Eulogi de Còrdova, màrtir; i de sant Sofroni, bisbe de Jerusalem.
Sant Eulogi de Còrdova, màrtir
Va néixer a la Còrdova de començaments del segle IX durant la dominació musulmana dels Omeya, que en aquella època permetia professar privadament la fe cristiana, tenir jerarquia i l’accés als càrrecs públics, però no manifestar-la públicament, ni predicar-la, ni fer proselitisme.
Format l’escola basilical de San Zoilo, fou ordenat prevere i va poder viatjar per tota la Península que va aprofitar per recollir experiències, conèixer la mentalitat dels cristians lliures i adquirir llibres llatins per les escoles cristianes de Còrdova. En accedir al tron Muhammad I es van endurir les mesures contra els cristians, i sant Eulogi haurà de canviar sovint de residència, cosa que aprofità per recollir documentació sobre els cristians que són martiritzats que els va publicant en el seu llibre “Memorial dels màrtirs”.
Després que va acollir una dona de família noble musulmana que va convertir-se al cristianisme, va ser judicat on es negà d’abjurar de la fe cristiana: “Ah, si sabessis els immensos premis que ens esperen als que proclamem la nostra fe en crist, no només em diries que haig de deixar la meva religió, sinó que tu deixaries a Mahoma i començaries a creure en Jesús. Jo declaro aquí solemnement que fins al darrer moment vull estimar i adorar a nostre Senyor Jesucrist”. Un soldat li donà una bufetada a la galta dreta, i ell mostrà l’esquerra que també fou bufetejada.
Morí decapitat un 11 de març del 859 i posteriorment les seves relíquies foren traslladades a Oviedo. Sant Eulogi és considerat doctor de l’Església Mossàrab i patró de Còrdova i d’Oviedo.
Sant Sofroni, bisbe de Jerusalem
Nasqué en la segona meitat del segle VI i fou monjo de Sant Sabes, però de seguida marxà a Palestina, Egipte, al Sinaí i Antioquia per conèixer altres monestirs. Fou el destinatari del cèlebre llibre “El prat espiritual“, de Joan Mosc. Combaté l’heretgia monotelista que mantenia que Crist només tenia la voluntat divina i no dues (la humana i la divina).
Regí com a patriarca de l’Església de Jerusalem des del 629 aproximadament- Va negociar la capitulació de la ciutat davant dels exèrcits musulmans comandats pel califa Omar en el 638 a canvi de que la població i els santuaris fossin respectats, com així fou, a canvi de pagar un tribut. Es diu que quan estava davant de la porta de l’Església del Sant Sepulcre, convidà a Omar a entrar, però aquest refusà adduint que si ho feia els seus seguidors la convertiria en mesquita (com així ho feren amb altres esglésies en que ell entrà). Es considerat l’últim hereu de la tradició monàstica palestinenca, i és autor de nombroses cartes, sermons, poemes, comentaris i tractats. Morí poc després, vers el 640.