Viure al paradís, viure amb Déu, ens ve a dir el text d’avui, només és possible quan el cor és net, innocent; tot allò que l’aparta d’aquest objectiu, ens treu la possibilitat de viure amb Déu i per a Déu. En el fons, el que és dramàtic no és tant que Déu expulsi l’home i la dona del paradís, sinó que l’home i la dona, a causa de l’ambició que corromp, faci impossible conviure amb la netedat i la innocència de Déu, com passava al paradís. Des d’aleshores, el desig de tot Adam i de tota Eva és retornar al paradís, al Regne de Déu, al Cel; és a dir, viure plenament en Déu. Aquesta és la tasca que demana l’esforç de tota la vida.
Calma’t Senyor, sigues pacient amb les teves criatures.