Avui, dia 11 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Marti de Tours, bisbe; sant Bartomeu, abat; i la dels dos sants amb el mateix nom: Menna (o Mennat, o Mennes)
Sant Martí de Tours, bisbe
Fou el gran evangelitzador de la Gàl·lia del segle IV i un dels sants més celebrats i venerats d’Europa. Fill d’un tribú romà i de família pagana, neix a Szombathely, una ciutat de la regió de Pannònia, actual Hongria, entorn de l’any 316. Quan encara era adolescent, Martí va conèixer el cristianisme i superant moltes dificultats, es va inscriure entre els catecúmens per preparar-se al baptisme. Però un edicte imperial l’obliga a allistar-se a la milícia.
Quan encara era un jove soldat, es va trobar al camí un pobre embalbit, tremolant de fred. Va prendre la seva capa i, tallant-la en dues amb l’espasa, li va donar una de les parts. A la nit se li va aparèixer Jesús en somni, somrient, embolicat en aquesta mateixa capa que deia als seus àngels: “aquell que encara no ha estat batejat m’ha vestit”. Durant gairebé vint anys continua a l’exèrcit, testimoni de fe en un ambient allunyat dels seus desigs d’adolescent.
Quan l’és possible deixa el servei militar, se’n va anar a viure a Poitiers, França, al costat del sant bisbe Hilari. Aquest el va ordenar diaca i prevere. Sant Martí va optar per la vida monàstica, i va fundar amb alguns deixebles el monestir més antic conegut a Europa, Ligugé. Uns deu anys després, els cristians de Tours, en quedar-se sense pastor, el van aclamar com a bisbe. Des de llavors, Martí es va dedicar amb zel ardent, a l’evangelització de les zones rurals i a la formació del clergat, fundant diversos monestirs i parròquies. Morí a Candes, prop de Tours, l’any 397 i al seu funeral hi acudí una impressionant multitud de fidels, entre els quals hi havia molts monjos i monges. La seva canonització és antiga, i fou el primer a ser venerat com a sant sense ser màrtir.
Sant Bartomeu, abat
Basili nasqué a Calàbria en el 980 en el si d’una família originària de Constantinoble. Prengué el nom de Bartomeu a fer-se monjo de ritus bizantí. Es dedicà a la contemplació i al servei dels pobres. Fou biògraf de sant Nil de Rossano amb qui fundà l’Abadia de Grottaferrata, prop de Roma. Compongué molts himnes. Morí vers el 1055
Sant Menna (o Mennat, o Mennes)
Avui, es recorden dos sants amb el mateix nom, Menna (o Mennat, o Mennes). El primer fou un oficial egipci màrtir en temps de Dioclecià, cap a l’any 300; que va retirar-se en un lloc desert i va començar una nova vida d’eremita, fins al seu martiri. El segon, fou un ermità que morí cap a l’any 580 i del qual el papa sant Gregori el Gran, en lloà la santedat.