Avui, dia 11 de maig, celebrem la festivitat de: sant Anastasi, màrtir; dels sants abats de Cluny: de sant Eudald, màrtir; la de sant Ponç, bisbe i màrtir; i la del Beat Gregori de Verucchio, laic
Sant Anastasi, màrtir
Segons una tradició força tardana, Anastasi nasquè al segle III a la Ilerda romana (Lleida). De jove s’apuntà a la milícia romana arribant al grau de centurió i a Roma abraçà la fe cristiana. Després de deixar la milícia, en temps de la persecució de Dioclecià, al no rebutjar la fe cristiana, fou detingut a Lleida i posteriorment traslladat a Tarraco i Bétulo (Badalona) on seria martiritzat un 11 de juny amb altres 73 companys.
La ciutat de Lleida el venera com a patró des de l’any 1587. A Badalona, tot i que es venien celebrant festes des de 1635, no serà fins al 1672 que es declarat copatró. Sant Antoni M Claret, en un panegíric al sant digué: “sense esperar l’ocasió del martiri, recordeu que el mateix esperit que ha fet els màrtirs, ha d’animar-vos en les temptacions més vulgars de la vida”
Els sants abats de Cluny
Es tracta de cinc abats de Cluny que, entre el segles X i XII, excel·liren en santedat i capacitat organitzadora. Es tracta dels abats: Ot, Maiol, Odiló, Hug i Pere el Venerable. Feren del monestir un centre de reforma monàstica que, amb diversos graus de vinculació, arribaria a influir sobre dues mil cases. Els valors espirituals cluniacencs, se centraven en la recerca de Déu per ella mateixa, i en la dimensió poètica i artística de la vida.
Sant Eudald, màrtir
Sant Eudald, també anomenat sant Thou, segons la llegenda nasqué a la Llombardia al segle V i als disset anys va ser investit guerrer. Anant pel bosc, va conèixer sant Pancraç que vivia d’anacoreta i el convertí al cristianisme. Seguí al mestre a Portvendres, i ja no es va moure del seu costat fins que Pancraç morí. Aleshores se’n va anar a Tolosa i va ser allí on és ordenar sacerdot. Però eren temps d’empenta per als arrianistes, i Eudald, és arrestat pel bisbe arrià de Narbona. Els seus goigs decimonònics són el relat del seu martiri, i hi han estat cantats fins fa poc a Ripoll del que és patró des de l’any 1002 i on se’n guarden les relíquies. Al cotó de sant Eudald, repartit a l’ofici de festa major se li suposen capacitats guaridores.
Sant Ponç, bisbe i màrtir
Les actes del màrtir Ponç beuen de la font d’una homilia que va fer sant Valerià, bisbe de Niça, en el segle V. Ponç bisbe de Cimiez, avui Niça, va caure presoner l’any 258 del prefecte Claudi, que acabaria executant-lo. A partir del segle X, el culte del sant es va difondre molt per l’Occitània, amb la fundació del monestir de St. Ponç de Thomières, prop de Montpeller, en honor seu. Molt popular entre els herbolaris catalans, va donar nom a una herba: poniol (o ramell de sant Ponç), en castellà “poleo”.
Beat Gregori de Verucchio, laic
El beat Gregori de Verucchio (segle XIII), conegut també per Gregori Celli, perquè sembla que venia de la casa Celli, nobles de Verucchio a Itàlia, quedà orfe als tres anys i als quinze ja vestia com a laic, l’hàbit dels eremites de sant Agustí. Al segle XVIII es va decretar oficialment el 1769,