Avui, dia 11 de juliol, celebrem la festivitat de: sant Benet, abat; i la de santa Olga de Kiev, vídua.
Sant Benet, abat i patró d’Europa
Aquest eremita i posteriorment monjo i és l’estructurador del monaquisme occidental i fundador de l’orde benedictí. Nascut a Núrsia, a l’Umbria italiana, cap a l’any 480, quan l’imperi romà s’ha enfonsat i neix una nova Europa, va fer els primers estudis a Roma. Benet és un home que busca Déu a través de diverses experiències de solitud i de comunitat, fins que creà primerament la comunitat de Subiaco, i després el monestir de Montecassino, on morí cap a l’any 547, segurament un vint-i-u de març.
En tot temps, hom ha identificat l’autor de la regla monàstica més viscuda a Occident amb el protagonista del segon llibre dels Diàlegs de Sant Gregori el Gran. La seva regla és un manual, un camí de vida monàstica: “Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor, acull de bon grat l’exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica, a fi que pel treball de l’obediència retornis a Aquell de qui t’havies apartat amb la desídia de la desobediència” i a “no desesperar mai de la misericòrdia de Déu”. Per a sant Benet, és més importat per a la vida del monjo és l’ofici diví, és a dir, la pregària litúrgica. Però la Regla té altres pilars: la dignificació del treball, la lectura divina, la conversió de costums, la vida comunitària i l’acolliment.
Canonitzat el 1220, és venerat tant a l’Església catòlica com l’ortodoxa. És considerat el patriarca del monacat occidental i fou proclamat patró d’Europa l’any 1964.
Santa Olga de Kiev, viuda
Nascuda l’any 890 a Rússia, prop de la frontera d’Estònia, pertanyia a una ètnia minoritària de l’oest de Rússia, d’origen escandinau. Casada amb el príncep Igor de Kiev, quan aquest va morir va esdevenir regent del principat de Kiev durant la minoria d’edat del seu fill. A Kiev hi havia una petita comunitat cristiana i després de diverses converses amb el capellà es convertí al cristianisme. En una visita a Constantinoble vers el 955 es va fer batejar pel patriarca Teofilacte que li va dir: “Beneïda tu ets entre les dones russes, que vas estimar la llum i vas deixar les tenebres. Et beneiran els fills dels russos fins a l’última generació dels teus nets”.
Introduí el cristianisme a Ucraïna, i la seva tasca evangelitzadora va ser continuada pels seus fills, i especialment pel seu net Vladimir que, després d’una primera etapa pagana es convertí, i impulsà el baptisme en massa dels russos que adoptaren la versió constantinopolitana del cristianisme. D’aquesta manera, en poques generacions, bona part de l’Europa oriental es va convertir al cristianisme ortodox. Santa Olga s’adormí en el Senyor l’11 de juliol del 969.