Avui diumenge, festa del Baptisme del Senyor, és el dia en què la veu del Pare i la presència de l’Esperit declararen, tal com testificà Joan Baptista, la missió salvadora de Jesús, Fill de Déu. També celebrem la festivitat: de sant Higini, papa; de sant Teodosi, el Cenobiarca; i de la beata Anna Maria Janer, religiosa.
Sant Higini, papa
Segons les antigues cròniques, havia nascut a Atenes, fill d’un filòsof. Defensà l’evangeli contra les doctrines sincretistes i gnòstiques que propugnaven una doble religiositat pels senzills i pels instruïts. Va succeir al papa Telèsfor, com a vuitè bisbe de Roma, exercint aquest ministeri probablement entre els anys 136 i 140. El Liber Ponfificalis li atribueix una primera organització del clergat romà en preveres i diaques, i la definició de les funcions eclesiàstiques. Morí màrtir durant la persecució de l’emperador Antoní Pius del 142.
Sant Teodosi, el Cenobiarca
Era un capadoci que s’instal·là a Palestina, atret per la irradiació de sant Eutimi. Després d’una llarga vida de solitud va acceptar al seu costat molts deixebles, fundant prop de Betlem, un monestir cenobític de caràcter internacional. Cap a finals del segle V se’l reconeix com a cenobiarca (líder del cenobi). S’adormí en el Senyor vers l’any 529.
Beata Anna Maria Janer i Anglarill, religiosa
Nasqué el 1800 a Cervera, capital de la comarca de la Segarra, Lleida. Tercera de quatre germanes en el si d’una família de profundes conviccions cristianes. Amb divuit anys entrà a formar part de la Germandat de Caritat a l’hospital de Castelltort de Cervera, al servei dels malalts i dels pobres. El 1836, els decrets governatius de dissolució de les comunitats religioses, les expulsaren de l’hospital, portant la nostra santa a exercir de mestra i a l’atenció hospitalària en centres improvisats durant les guerres carlines.
L’any 1859 acceptà una petició del bisbe d’Urgell, per establir una Germandat de Caritat junt l’hospital de pobres malalts, de la Seu d’Urgell. El 29 de juny d’aquest mateix any, constitueix el que serà, l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana de nens i joves, i a l’assistència de malalts i ancians: “l’amor no es demostra amb paraules, sinó amb fets”. La revolució de 1868 obligà a dispersar-se a les germanes. Quan la situació millorà van poder tornar, però deixant-se notar els efectes de la tercera guerra carlina, relegant la mare Janer dins del mateix institut, fins que el 1880 és elegida superiora. Morí a Talarn, Lleida, l’11 de gener de 1885. La seva beatificació fou declarada a la Seu d’Urgell l’any 2011.
Última actualització: 11 gener 2026