Avui, dia 11 de febrer, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de Lorda; la de sant Benet d’Aniana, abat; i la de sant Gregori II, papa.
La Mare de Déu de Lorda (Lourdes)
De l’11 de febrer al 16 de juliol de l’any 1858, la Senyora es va aparèixer divuit vegades a una nena humil de 14 anys, Bernardeta Soubirous, i li digué en occità, la llengua del poble: “Que soy era Immaculada Concepciou” (Jo soc la Immaculada Concepció). La Senyora li va encomanar que allà hi fos edificat un santuari per a la pregària i la penitència, per a la conversió dels pecadors. Durant les aparicions, va indicar a Bernardeta una font d’aigua a la gruta; aquesta aigua s’ha fet famosa per l’atribució de molts miracles de guarició per intercessió de la Mare de Déu.
Des d’aleshores, Lorda ha esdevingut un dels santuaris marians més coneguts, vitalitzat pel miracle constant de l’estímul a la fe i a la caritat en aquells qui hi acudeixen, especialment els malalts. L’11 de febrer és també la Jornada Mundial del Malalt. Santa Bernardeta va ser canonitzada el 1933 i la seva festa litúrgica és el 16 d’abril, dia del seu traspàs.
Sant Benet d’Aniana, abat
Fill d’un noble visigot, nasqué vers l’any 750 amb el nom de Witiza i serví de jove a la cort de Carlemany. Acompanyant el seu senyor en una expedició, aquest va caure al riu i Witiza, per lleialtat, s’hi va llançar immediatament per salvar-lo. Com que el corrent era molt fort, va estar a punt d’ofegar-se, però amb gran dificultat va poder sortir-ne amb vida. Aquest fet el va commoure profundament, i el feu prendre consciència de la fragilitat de la vida, de la vanitat dels honors mundans i de la necessitat de viure amb més radicalitat la fe cristiana.
Així, va abandonar la vida cortesana i es feu monjo al monestir de Saint-Seine, on va prendre el nom de Benet. Després d’uns anys de vida cenobítica, es retirà com a ermità a la vall d’Aniana, on acabaria fundant un monestir modèlic fidel a la Regla de sant Benet. Emparat pels emperadors Carlemany i Lluís el Piadós, treballà per reformar i unificar la vida monàstica a l’imperi: “Una sola Regla, una sola vida monàstica”. Compilà un comentari a la Regla benedictina basat en passatges concordants d’altres regles conegudes. Morí l’onze de febrer del 821. És una figura clau per entendre l’expansió del monaquisme a Europa.
Sant Gregori II, papa
Nasqué a Roma l’any 669 i l’any 715 fou escollit pontífex. Molt vinculat des de jove a la Santa Seu, havia estat tresorer i bibliotecari del Vaticà, i home de confiança del papa Constantí, el seu predecessor. Va viure una època difícil pels conflictes amb l’Imperi bizantí a causa de l’inici de la iconoclàstia, la defensa de l’autonomia de l’Església de Roma i la protecció de la ciutat i dels Estats Pontificis davant els atacs dels llombards.
Va promoure l’evangelització iniciada per sant Bonifaci, a qui consagrà bisbe de Germània, i també continuà la tasca missionera a Anglaterra. Fou restaurador d’esglésies i monestirs, tingué cura dels pobres i promogué la disciplina en la vida religiosa. Morí a Roma l’11 de febrer del 731.
Última actualització: 11 febrer 2026