Avui, dia 11 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Damas I, papa; i la de sant Pau de Narbona, bisbe
Sant Damas I, papa
Nascut d’una família cristiana d’origen hispànic, que es traslladà a viure a Roma. Probablement el seu pare era responsable d’un dels cementiris, i això explicaria l’interès del nostre sant per les catacumbes i els màrtirs. Va créixer en un ambient religiós on arribà ser diaca del papa Liberi i successor seu. Regi l’església de l’any 366 al 384, i congrega molts sínodes contra els heretges. Home de caràcter dur i de temperament altiu, va exercir el seu ministeri en una època de gran consolidació eclesial després de les persecucions, alhora que de turbulències a causa de les lluites pel poder assolit amb la nova situació.
D’ell destaca d’una banda, l’impuls que donà a la traducció de la Bíblia del grec i de l’hebreu al llatí, que encarrega a sant Jeroni, la Vulgata: “la Paraula del Senyor ha de brillar neta e la llengua del seu poble”. I també, d’altra banda, la promoció del culte als màrtirs: manà obres a les catacumbes descobrint algunes tombes de màrtirs oblidades, va fer inscriure epigrames a les tombes recordant les gestes dels difunts, i fomentà el pelegrinatge a les tombes. Era gairebé un arqueòleg avant la lettre. Morí l’11 de desembre de l’any 384.
Sant Pau de Narbona, bisbe
Possiblement nasqué al començament del segle III. Quan l’any 249 l’emperador romà Deci va arribar al poder i va ordenar una persecució a mort contra els cristians, les incipients comunitats cristianes de les Gàl·lies, van ser totalment exterminades. Una vegada acabada la violència, el papa va enviar set evangelitzadors a les Gàl·lies, entre ells Pau, un prevere de Roma, que va esdevenir el primer bisbe de Narbona.
A Narbona, al sud de França i a casa nostra, especialment a Anglesola on es patró, es celebra l’11 de desembre, probablement perquè era el seu dia natalis, el dia del seu traspàs. Al martirologi romà antic s’acostuma a citar el 22 de març.
Santa Maria Maravillas de Jesús Pidal y Chico de Guzman, verge
Nascuda a Madrid en el si d’una família noble i profundament cristiana, va ingressar al Carmel de l’Escorial en el 1919. De l’orde de les Carmelites descalces, va fundar i reformar diversos monestirs a Espanya i l’Índia, amb un especial èmfasi en la vida comunitària i una pregària intensa. Morí a Madrid en 1974. Fou canonitzada en el 2003.