Lleó el Gran, va ser diaca de l’església de Roma entorn de l’any 430, i amb el temps, va aconseguir-hi una posició de gran importància. A la mort de Sixt III, Lleó, va ser elegit el seu successor. El nou papa va ser consagrat el 29 de setembre del 440. El seu pontificat que va durar més de 21 anys, ha estat sens dubte, un dels més importants en la història de l’església. El papa Lleó, va viure temps summament difícils: les repetides invasions bàrbares, el progressiu debilitament a Occident de l’autoritat imperial, i una llarga crisi social, que havien obligat el bisbe de Roma, a assumir un paper destacat fins i tot en les vicissituds civils i polítiques. Coneixem bé l’acció del papa Lleó, gràcies als seus bellíssims sermons -se n’han conservat gairebé cent, en un llatí esplèndid i clar-i a les seves cartes, unes cent cinquanta. En aquests textos, el pontífex es presenta en tota la seva grandesa, recordem especialment, la seva intervenció en el concili de Calcedònia. Morí el 10 de novembre de l’any 461, sent sepultat al costat de la tomba de sant Pere. La seva canonització data del 1574. Les seves relíquies continuen custodiades en un dels altars de la basílica vaticana.
Andreu Avel.li nascut a Castronuovo (Toscana) el 1521. Una vegada ordenat prevere el 1545, anà a ampliar els seus estudis a Nàpols. Allà s’incorporà a la congregació de clergues teatins, que sant Gaietà, havia fundat dins l’ambient de renovació del clergat que es respirava, en determinats sectors d’Itàlia, durant el segle XVI. Home dedicat de ple a la renovació de la vida cristiana, a la predicació i a la direcció espiritual, dugué a terme la seva tasca pastoral a Milà, Piacenza i Nàpols, on morí l’any 1608.
La catedral de Solsona, és l’antiga canònica agustiniana consagrada el 10 de novembre de l’any 1163, i reedificada posteriorment en estil gòtic. El bisbat, va ser creat el 19 de juliol de 1593, amb parròquies desmembrades de les diòcesis d’Urgell i de Vic.