Avui, 10 de març, celebrem la festivitat: de sant Simplici, papa; i sant Melitó, màrtir.
Sant Simplici, papa
Durant el seu pontificat entre els anys 468-483, va tenir lloc la destitució de l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augústul, i la proclamació del bàrbar i arrià Odoacre com a rei d’Itàlia en el 476. Van ser temps de grans canvis a Europa i especialment pels cristians, però malgrat la gravetat del moment, Simplici, va treballar per l’organització eclesial romana i italiana mantenint la independència de l’Església envers el poder polític.
Va intervenir també en els problemes doctrinals provocats per les heretgies, que qüestionaven que Jesucrist és veritable Déu i veritable home, tot defensant el Concili de Calcedònia que desembocà amb el cisma de les esglésies orientals Armènia, Siríaca i Copta. Morí l’any 483.
Existeix una tradició sense fonament que afirma que Simplici havia nascut a Barcino, a si de la família dels Gualbes que tenien el seu palau a l’actual Pati Llimona de Barcelona, i en el seu record un dels carrers que hi duu allà porta el seu nom.
Sant Melitó, màrtir
Fou el més jove dels quaranta màrtirs de Sebaste, soldats de la legió XII, que de cap manera van voler apostatar quan el governador de l’Àsia Menor, els volia obligar a fer-ho i van morir congelats en un estany gelat prop de Sebaste, a l’actual Turquia asiàtica. Melitò morí el darrer dels quaranta mentre la seva mare que l’animava a perseverar en la seva fe en Crist.