Avui, dia 10 de maig, celebrem la festivitat: de sant Joan d’Àvila, prevere i doctor; del beat Nicolau Albergati, bisbe; i de sant Antoni Pierozzi, arquebisbe de Milà.
Sant Joan d’Àvila, prevere i doctor
Nascut a Almodóvar del Campo (Ciutat Real) l’any 1499 en el si d’una família benestant d’ascendència jueva. Estudià a Alcalà d’Henares i Salamanca. És ordenat prevere el 1526 i des de llavors, va dur a terme una gran activitat en missions populars al sud d’Espanya que li valgueren el títol d’apòstol d’Andalusia. Predicador i escriptor, va fundar col·legis per formar els candidats al sacerdoci i, per mitjà dels seus escrits, ha influït durant segles en la vida del clergat secular. En 1531 fou denunciat per heretgia a la Inquisició i a la soledat de la cel·la escriví bona part de la seva doctrina espiritual: “aprengué en pocs dies més coses que en tots els seus anys d’estudis”. Dos anys després seria declarat innocent. Mantingué contactes amb les grans personalitats espirituals de la Península i molt valorat per altres sants del seu temps: amic de sant Ignasi, afavorí l’establiment dels jesuïtes, donà suport a la reforma carmelitana de Santa Teresa de Jesús i a sant Joan de Déu per a la fundació de l’Orde Hospitalari.
S’adormí en el Senyor a Montilla (Còrdova) el 10 de maig de 1569. La seva canonització fou el 1970, en 1946 fou designat patró del clergat secular espanyol i en 2012 declarat Doctor de l’Església Universal.
Beat Nicolau Albergati, bisbe
Noble de la ciutat de Bolonya, després d’estudiar lleis es va fer cartoixà. El 1427 fou ordenat bisbe de Bolonya i quatre anys més tard creat cardenal. El papa Martí V, el nomenà nunci apostòlic i treballà amb èxit per restablir la pau entre França i Borgonya i entre Milà i Venècia, per la qual cosa se li conegué com “l’àngel pacificador”. Va potenciar molt el conreu de les arts. Fou beatificat en 1745.
Sant Antoni Pierozzi, de Milà.
Conegut també com sant Antoni de Florència, nasqué en aquesta ciutat l’any 1389. Home culte, protector de l’obra de Fra Angèlic, teòleg i un gran erudit italià, va entrar a l’orde dels Predicadors, i exercí diverses responsabilitats importants fins que el 1446, és nomenat arquebisbe de Florència, on vetllà especialment pel clergat. Alhora, creà institucions al servei dels més pobres i intentà no embolicar-se en les pugnes pel poder a la ciutat. Tot i la seva gran activitat pastoral, no descuidà mai l’estudi i la reflexió. És autor de nombrosos i extensos escrits sobretot de teologia moral, entre les que destaquen la “Summa sacrae thologiae” i la “Chronica”. Morí a Montughi, un turó habitat del nord de Florència, l’any 1459. Fou proclamat sant el maig del 1523.