Avui, dia 10 de gener celebrem: la festivitat de Sant Gregori de Nissa, bisbe: i la de sant Pere Ursèol, monjo.
Sant Gregori de Nissa, bisbe
Va venir al món entorn l’any 335 a Cesarea de Capadòcia. La seva formació va ser atesa pels seus germans sant Basili i santa Macrina, rebent una sòlida formació en filosofia grega, retòrica i teològica. Essent monjo, cap al 372 el seu germà sant Basili el Gran el feu bisbe de Nissa. De temperament místic i admirador d’Orígenes, portà el platonisme al seu màxim desplegament cristià. Amb sant Basili i sant Gregori de Nazianç, forma el grup dels tres grans pares de capadocis. El concili II de Nicea li donà el títol de “Pare dels Pares“. Participà en diversos sínodes, i fou un dels protagonistes del concili de Constantinoble de l’any 381, en què es va definir la divinitat de l’Esperit Sant. Durant el seu episcopat sofrí diverses persecucions i desterraments a causa de les lluites teològiques del moment, especialment contra l’arrianisme.
Ha deixat obres exegètiques, dogmàtiques, homilètiques, ascètiques i algunes cartes. Influí decisivament en la doctrina mística d’Orient, gràcies a la seva “Vida de Moisès”; en ella es pot llegir: “aquesta és la veritable visió de Déu: no saciar mai el desig de veure’l”. En el seu “Gran discurs catequètic” va exposar les línies fonamentals de la teologia. Morí cap al 395, i se’l venera tant a l’Església catòlica com l’església ortodoxa.
Sant Pere Ursèol, monjo
Va néixer cap al 928 en el si d’una família noble veneciana. En el 976 va ser elegit Dux de Venècia impulsant la reconstrucció de la ciutat després d’un gran incendi, afavorint la pau i la reconciliació, vivint amb gran austeritat.
Sobtadament, dos anys després deixà les seves funcions sense avisar al senat ni al poble: deixà les seves insígnies del poder a l’altar de sant Marc, va sortir en silenci, vestit amb roba senzilla i acompanyat només d’un servent fidel. No volia servir dos senyors: el del món i Déu. Seguidament, es trobà sant Romuald que l’orientà en la vida monàstica i es retirà en la recerca d’una vida dedicada plenament a Déu. Arribat al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, hi menà vida monàstica fins a la seva mort esdevinguda vers el 10 de gener de l’any 987.