Avui, dia 10 de febrer, celebrem la festivitat de:
Santa Escolàstica, verge
Tot el que coneixem de la vida de santa Escolàstica ens ha arribat a través de dos capítols de l’obra Diàlegs, de sant Gregori el Gran, que va ser papa entre els anys 590 i 604. Segons ell, Escolàstica era germana de sant Benet de Núrsia, considerat el pare del monaquisme cristià occidental. Ella, nascuda cap al 480, ja de ben jove s’havia consagrat al Senyor amb el vot de castedat. Anys més tard, quan el seu germà es va establir al monestir de Montecassino, també hi trobem Escolàstica fent vida de comunitat amb altres dones consagrades que seguien la regla de sant Benet. La tradició ha tendit a considerar aquest nucli com l’iniciador de les benedictines.
Els capítols esmentats ens presenten el favor de què gaudia davant de Déu gràcies al seu gran amor; dades suficients per valorar la confiança en Déu, la pregària i la llibertat d’esperit que la caracteritzaven. En una de les trobades dels dos germans, santa Escolàstica va demanar a sant Benet que allarguessin la conversa espiritual durant la nit. Davant la negativa del germà, ella va pregar amb insistència i es va desfermar una forta tempesta que li va impedir tornar al monestir. Sant Benet va reconèixer llavors que Déu havia escoltat la pregària nascuda del gran amor de la seva germana, afirmant que ella havia obtingut més perquè havia estimat més.
Va precedir de poc el seu germà en la mort, cap a l’any 547. Benet va conèixer aquest esdeveniment des del seu monestir en veure com s’enlairava cap al cel, des del cenobi de la seva germana, una coloma blanca.