Avui, dia 10 d’abril, celebrem la festivitat de: el profeta Ezequiel; santa Magdalena de Canossa, verge; i el beat Antoni Neyrot, prevere i màrtir.
Sant Ezequiel, profeta de l’Antic Testament
Era fill d’un sacerdot de Jerusalem, que en el segle IV aC, fou deportat a l’exili de Babilònia, on exercí gran part de la seva tasca profètica. Com a sacerdot, mostrà un gran zel pel Temple i la Llei; com a profeta, anuncià la infusió d’un esperit nou.
En una primera etapa, amenaça fortament el poble per les seves infidelitats. Però després, quan arriben les notícies de la destrucció definitiva de Jerusalem, a mans de Nabucodonosor l’any 587, passà a convertir-se en el profeta de la reconstrucció, parlant de la fidelitat de Déu envers el seu poble, i del futur renovat que Déu crearà.
Santa Magdalena de Canossa, verge
Filla dels marquesos de Canossa, va néixer en 1774 al palau familiar de Verona. A cinc anys quedà orfe de pare i dos anys la seva mare es va tornar a casar i va confiar la seva formació dels seus cinc fills a una institutriu particularment severa. A quinze anys patí una mena de verola que li deixà com a seqüela una asma crònica i una dolorosa contracció dels braços.
Després de diverses experiències fallides al Carmel, decidí dedicar-se a la caritat en el món: dedicà casa seva i els seus béns a ajudar als necessitats, als nens abandonats i joves delinqüents. També hostatjà a Napoleó, que en conèixer el seu fervor li donà l’exconvent de les Agustines. Allà fundà el germen del que esdevindria un institut doble, el de les Filles i el dels Fills de la Caritat Canossians, dedicat a fomentar la instrucció cristiana dels joves: “Facin conèixer sobretot a Jesucrist!”. La seva determinació era famosa, per això fou coneguda com la “Napoleó amb faldilles”. Sentint-se morir, demanà a les seves germanes que la sostinguessin dempeus: traspassà tot resant tres avemaries el Divendres de Passió d’un 10 d’abril de 1833. Fou canonitzada en 1988
Beat Antoni Neyrot, prevere i màrtir
A mitjan segle XVI, essent religiós de l’Orde dels Predicadors, fou capturat i conduït a Àfrica on va ser torturat i va apostar de la fe per aconseguir la llibertat i casar-se. Estant encara a Tunísia, amb ajuda de la gràcia divina, va confessar-se i a fer penitència. Va reprendre públicament l’hàbit dominicà, fou empresonat i torturat fins que el Dijous Sant de 1460, estant davant del botxí, la multitud impacient el va apedregar i donar-li ganivetades. Fou beatificat en 1767.