Avui, dia 1 de setembre, celebrem la festivitat de: sant Gil, ermità; sant Lleïr, bisbe; santa Teresa Margarida Redi, religiosa; i del beat Josep Samsó, prevere i màrtir.
Sant Gil, ermità
Sant Gil o Egidi, és un ermità que va viure en un bosc del sud de França cap a l’any 700, i sobre la tomba del qual es va edificar el magnífic monestir de Saint-Gilles, a la regió de Nimes. Es passava el temps pregant, entre l’austeritat i els dejunis, alimentant-se d’herbes, arrels, fruits silvestres, dormint a terra amb una pedra de coixí.
La llegenda explica que acostumava a anar acompanyat d’una cérvola que li proveïa de llet i, durant una batuda de caça, una sageta del rei got dirigida a la cérvola va ferir el nostre ermità. Aquí va néixer una gran amistat entre tots dos, arribant a fundar-se un monestir on el nostre sant seria abat fins a la seva mort, l’1 de setembre de l’any 720. Allà el nostre sant llaurà els camps -alguns d’ells mai cultivats-, obrí vies comercials i, sobretot, emprengué una gran obra d’evangelització. A partir del segle X la seva devoció es va estendre a tot Europa.
Segons una altra tradició, sant Gil va passar també uns anys fent d’ermità a la vall de Núria, on rep culte. Allà tenia una creu, una campana utilitzada per convocar els pastors a la pregària i compartir amb ells el menjar i una olla que, segons la llegenda, és remei de l’esterilitat femenina.
Sant Lleïr, bisbe
Fou bisbe de Coserans, al Pirineu central francès, durant les invasions visigòtiques, cap a mitjans del segle VI. Fou molt venerat a Catalunya, sobretot a Lleida, fins al punt que una tradició el fa bisbe d’aquesta seu.
Santa Teresa Margarida Redi, religiosa
Anna Maria Redi, nascuda a Arezzo, la Toscana, el 1747. Fou una jove aristocràtica, dotada d’una gran intel·ligència i una religiositat profunda. A l’edat de 16 anys, es disposava a entrar a l’orde religiós de les carmelites descalces, al convent de Santa Teresa de Florència, arran d’una inspiració de santa Teresa de Jesús. Allà professà prenent el nom de Teresa Margarida del Sagrat Cor de Jesús. De vida contemplativa intensa i amb dons místics, va predir la seva mort, ocorreguda quan tenia només 23 anys a causa d’una peritonitis, a Florència en 1770. Fou declarada santa l’any 1934.
Beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir
Nasqué a Castellbisbal el 1887. Sacerdot catòlic, exemple de bondat, caritat i perdó. Es dedicà sobretot als catequistes, a la formació de la joventut i a la direcció espiritual. En esclatar la Guerra Civil fou detingut a Mataró per la seva condició de sacerdot fou detingut i empresonat. L’1 de setembre de 1936, fou afusellat al cementiri, després d’haver perdonat i abraçat els botxins. Un del piquet no es deixà abraçar: “si l’arribo a abraçar, no l’hauria mort!”. Fou beatificat en el 2010 a la Basílica de Santa Maria de Mataró, d’on havia estat rector. Aquesta fou una beatificació històrica, la primera d’aquest tipus celebrada a Catalunya després del segle XII.