Skip to main content Scroll Top

1 de febrer de 2026 Sant Sever de Ravenna, sant Cecili de Granada i santa Brígida d’Irlanda

Avui, dia 1 de febrer, celebrem la festivitat: de sant Sever de Ravenna i sant Cecili de Granada, bisbes; i la de santa Brígida d’Irlanda, abadessa.

Sant Sever de Ravenna, bisbe

En el segle IV, fou pastor de l’església de Ravenna, va treballar per consolidar el cristianisme a la seva diòcesi, i un va defensar fermament la fe nicena sobre divinitat del Crist en contra els arrians. Una tradició medieval hagiogràfica explica que quan Ravenna havia d’elegir el nou bisbe, un colom es posà repetidament sobre el seu cap: això es va interpretar com senyal diví que va fer s’escollís a ell per ocupar la seu.

Sant Cecili de Granada, bisbe

És venerat tradicionalment com un dels set varons apostòlics, missioners vinguts de Roma a finals del segle I o començaments del II, per evangelitzar diversos llocs de la península Ibèrica, especialment d’Andalusia. Segons aquesta tradició, que apareix per primer cop al segle VII, Cecili va ser el primer bisbe d’Illíberis, l’antiga ciutat que avui és Granada. Al Sacromonte, ja en el segle XVI, es van trobar les seves suposades relíquies que donà origen a la llegenda del seu martiri. És patró de la ciutat i de l’arxidiòcesi

Santa Brígida d’Irlanda, abadessa

Va néixer vers l’any 451 vora de Dundalk (Irlanda). Filla d’un rei pagà escocès i una esclava cristiana, de petita mostrà una gran compassió pels pobres. Des de molt jove es consagrà a Déu, i la llegenda parla que la seva bellesa desaparegué temporalment per allunyar els pretendents i retornà posteriorment, com a signe de protecció divina. Fidel seguidora de la tasca evangelitzadora de sant Patrici, fundà envers l’any 513 un dels primers monestirs de l’illa, sota la Regla de sant Cesari, del que fou abadessa tant de la comunitat masculina, com de la femenina. A la vora del mateix es formà la ciutat de Kildare. Dotada d’una gran fortalesa de caràcter, vivia en una cel·la sota d’un gran roure. 

Llegendes, fins i tot profanes, ens parlen de fets prodigiosos. Una d’elles explica que un home fou assaltat per lladres pel camí, i a l’invocar aquest el nom de la santa, els agressors quedaren desconcertats i fugiren. Un altra parla de que un grup de viatgers va ser sorprès per una tempesta, i quan pregaren a santa Brígida, trobaren refugi i escalfor, arribant sant i estalvis al seu destí. Per això, a l’Edat Mitjana, molts la invocaven: “santa Brígida, protegiu-nos en el nostre viatge”. Morí vers el 525. És patrona d’Irlanda juntament amb sant Patrici i sant Columba d’Irlanda.