Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat (2 d'abril de 2026)

Èxode 12:1-8.11-14 / 1 Corintis 11:23-26 / Joan 13:1-15




“Ser Influencers de Jesucrist”

Darrerament, estimats germans i germanes,  es parla molt d’una nova feina anomenada, força solemnement des del meu punt de vista, “creador de contingut”. Em resulta divertit que aquests creadors de contingut es defineixin més pel canal digital en el qual apareixen, que per la novetat que aporten. No m’he entretingut a veure, ni tan sols per a escriure aquesta homilia, què era tot el que ens proposaven i que mereix els noms pomposos de “creació” i de “contingut”, però veient una llista dels qui ho fan en català, que deu ser petitíssima en termes generals, he vist que eren molts, moltíssims i que tractaven temes ben diversos, des de receptes de cuina fins a excursions. Tots aquests reben també el nom encara no oficial de  influencers. 

Si realment hem de llegir l’evangeli i hem de seguir allò que deia un teòleg del segle XIX, que Jesucrist és el nostre contemporani, potser és bo que pensem fins a quin punt Ell és un influencer. 

La definició que ens diu que aquest és una   “Personalitat mediàtica que té el poder d’influir en decisions o opinions, per la seva autoritat, coneixement o relació amb l’audiència” i això escau a Jesús: “autoritat, coneixement, relació amb l’audiència”. 

L’evangeli d’avui té unes quantes frases que destaquen aquesta posició única de Jesús. “Sabia que havia arribat la seva hora, sabia que el Pare li ho havia deixat tot a les seves mans, sabia que Déu venia i a Déu tornava”... i amb tot aquest coneixement i autoritat, la seva relació amb l’audiència es concreta en el rentament  dels peus, com feien els servents més humils. 

Per la fe creiem que en tota la història de la humanitat ningú no el guanya en la profunditat del seu perfil humà, però fins i tot sense fe, contemplant el personatge històric, hem d’afirmar la seva  capacitat d’influir en el món. Tant que la definició de mega influencer, el qui té més d’un milió de seguidors, queda molt petita davant dels 2.400 milions de cristians, un 33% de la població mundial. 

Si la paraula anglesa influencer, destaca aquesta relació que s’estableix entre el personatge i la gent, això del “creador de contingut” ens porta al nucli. En el cas de Jesús, a tot el que ens va deixar i que tan present tenim aquest dijous sant. Ho cantarem en l’himne: “Canta llengua...” en l’estrofa que diu “i sembrada la paraula en el món on habità, hi acabà la seva estada amb la nova institució”. 

Avui celebrem la institució de l’eucaristia, un sagrament, un signe sensible de la presència de Déu en nosaltres. Això sí que és crear contingut!

En primer lloc, avui l’Eucaristia ens parla de l’arrelament profund. No hi ha una improvisació sinó que és el final d’una vida i d’una predicació. És el moment de pas entre tota una història passada de salvació de Déu i un futur. L’eucaristia com l’encarnació, com la mateixa persona de Jesús, neix de la necessitat humana: “Per nosaltres i per la nostra salvació”. És compassió i misericòrdia de Déu. 

Recolza en una frase del salm que hem cantat a la qual dèiem:  “Al Senyor li doldria la mort del qui l’estima”. La humanitat i els seus drames toquen el cor de Déu i per això des de sempre Ell ha acompanyat els homes i les dones en la seva difícil història. És impressionant i vertiginós pensar que Déu està al costat de tantes i tantes situacions complexes del món. 

No és fàcil de dir. Si mirem les guerres, que no aconseguim evitar, i que porten tanta destrucció material i humana, la fam i les condicions de vida dels camps de refugiats, dels suburbis de tot el món, si pensem en sectors de la nostra societat, si ens aboquem als abismes personals de cadascú de nosaltres, i creiem en Déu, no podem deixar d’afirmar que Ell continua patint en les vides de molts. Li continua fent mal la mort del qui l’estima i la de tothom. Però reacciona. En la primera lectura llegíem que Déu deia: “faré justícia contra les divinitats d’Egipte”.  

Aquesta és la seva reacció, que en Jesucrist, en aquest dijous sant, se’ns  posa a l’abast com a consol i com a inspirador de justícia i de caritat. Les lectures d’avui ens el presenten servidor humil, en el rentament de peus de l’Evangeli segons Sant Joan i entregat en forma de pa i de vi, en la lectura de Sant Pau, que glossarà l’himne de Sant Tomàs d’Aquino que cantarem al final com ja he dit : “amb ses mans es lliurà als dotze, ell mateix com a menjar”. 

En un i altre  moment del mateix sopar, els gestos són el final d’una vida de servei i d’amor. Renta els peus per donar-nos un exemple d’estimació incondicional. Es lliura com a pa i vi per continuar enmig nostre en allò que tenim més a mà. Per això avui, i cada dia en la celebració de l’eucaristia, recordar-lo és confessar aquesta proximitat de Déu a la realitat d’avui, mai indiferent. 

Aquesta contemplació de Jesucrist al final de la seva vida, que avui comencem i que ens durà a la Pasqua, aquest mirar el seu lliurement, la seva caritat ens mobilitza, ens dona un exemple. “Li doldria la mort dels qui l’estimen” i per tant ens demana reaccionar. Potser ens demana crear un contingut inspirat en el seu amor, ser influencers del bé, de la bondat, de la caritat. Què és ser cristià sinó ser un influencer de Jesucrist?

Tots som capaços de ser cristians. Cal posar en pràctica el que hem entès de Jesús. Ho podeu fer els escolans, a qui no dedico gaires paraules especials perquè estic segur que tot això dels creadors de contingut i dels influencers ho domineu més que els del “segle passat” com jo i molts dels qui som aquí. Es tracta de no perdre mai la referència a la seva persona, a allò que va dir, a allò que va fer. 

Com un petit gest d’aquesta reacció avui ens solidaritzem amb Caritas a la col·lecta que farem. Caritas és la mà de l’Església plenament enfonsada en la realitat social, en els seus aspectes més necessitats. No tancar mai els ulls a l’entorn és el que fa que la seva resposta sigui efectiva i influeixi molt més del que arribarem mai a saber. 

Avui els preveres i els diaques, també donem gràcies pel do rebut. Nosaltres som dignes de reproduir el gest de Jesucrist només per la seva voluntat de continuar present, promovent en l’església el servei del ministeri ordenat, en la crida al presbiterat i en el seu exercici ens hem de confiar a la seva misericòrdia, sabent que continuem aquella primera eucaristia. Hauríem de sentir-nos especialment lligats per la seva paraula i per la seva persona. Voler ser més un altaveu i uns intèrprets del seu Evangeli, un mena de mirall que l’ajudi  a ser reflectit i més conegut en la societat que pretendre que ens inventem alguna cosa nova. 

Preguem en aquest dijous sant perquè Déu ens doni aquesta fidelitat a Jesucrist.