Homilia del P. Valentí Tenas, Monjo de Montserrat (31 maig 2026)

Èxode 34:4-6.8-9 / 2 Corintis 13:11-13 / Joan 3:16-18


Benvolguts Germans i Germanes:

Sia per tothom confessada i beneïda la Santíssima Trinitat Santa, ara i sempre i per tots els segles dels segles. Amén.

Fa molts anys, en la meva adolescència, a la feina, vaig conèixer un company de treball més gran, que es deia Trinitat. Pels seus col·legues i amics d’empresa constructora era simplement: “El Trini”. Trini amunt i Trini, avall! Un dia, com a Jove adolescent, que primer pregunta i després pensa, vaig demanar-li, amb aires incrèduls: El perquè del nom de Trinitat? Ell amb tota normalitat em digué, que seguia una tradició Familiar de molts anys: d’Avis, Pares i Fills. La segona qüestió, que tenia més dolenteria, era: Si Ell coneixia el significat de la Trinitat? La resposta vingué ràpidament: “La Trinitat és la gran Festa de l’Amor Familiar”. “És parentela d’Amor, com els Pares estimen els seus Fills amb Amor d’entranyes, és així el vincle que mai no es pot trencar, perquè l’Amor sempre És present i viu!” No cal dir que vaig quedar fred i admirat: “La Trinitat és Amor Total! Comunió Familiar! Viure en relació de calidesa, d’unitat integral, d’afecte, de proximitat, de relació domèstica”.

Sant Agustí deia: “Si veus i vius la Trinitat, veus i vius l’Amor”. El Pare Ghislain Lafont (+2021), monjo i teòleg, resumia les paraules del gran Bisbe d’Hipona com: “La Trinitat Afable”, de “Tu a Tu”, un Tutejar Familiar, un “Abba, Pare, estimat”, que nosaltres podem invocar Déu com a Pare gràcies a l’Esperit Sant, que ens guia cap al coneixement total de la veritat sencera (Jo.16:12. Rm.8:15). La Trinitat manifesta NO! Un déu hieràtic,  solitari i singular, jutge i monarca irascible. No! La Trinitat es fa present i es manifesta com un Déu plural, que estima i parla, amb Comunió i  Amor, però, conservant la singularitat de les Tres Persones. Déu No és un Jo singular, sinó un Nosaltres en plural, que vol la comunicació i la comunió amb els Homes.

Avui, per tots els Batejats, amb el Sant Nom de la Santíssima Trinitat, és un dia de festa, és el nostre onomàstic, és una invitació de pau, és una crida a viure en comunitat d’Amor, que Jesucrist constantment ens demana. “Déu, envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a Ell” (Jo.3:16).

Tota persona, humana, sent la crida a cercar Déu de veritat, per així configurant-nos amb Ell totalment. És una feina, ésuna fidelitat, és un treball, és una rutina, que no té punt final perquè, tenim tots els dies de la nostra vida terrenal. Cerquem! Caminem! Vivim! Amb joia i amor, que algun dia segur contemplarem amb alegria la Santa Trinitat cara a cara.

Tal diumenge com avui, el Pare Basili Girbau, últim ermità de Montserrat a la Santa Creu, celebrava una llarga Missa cantada amb troparis, entre les runes de la veïna ermita de la  Santíssima Trinitat i sempre explicava la mateixa metàfora: “Un forner fa el Pa Eucarístic amb tres substàncies diferents: La farina, un polsim, molt petit de sal (La sal de la vida, no insípida) i l’aigua. Són tres elements del tot diferents, la unió total i pacientment pastats en l’obrador de la vida, fa possible el pa. Però, hi falta, la fornal, la llengua de foc intens i roent que és l’Esperit Sant d’amor infinit de l’Epiclesi de l’Eucaristia, per esdevenir la seva gran transformació: “El Pa de la Vida Eterna, l’Anyell de Déu, que lleva el pecat del món”.

  Ermita de la Santíssima Trinitat


L’Evangeli segons sant Mateu. (28:16-29) Indica una muntanya alta de la Galilea i Jesús mana els onze, amb plena autoritat al cel i a la terra de convertir tots els pobles i batejar-los en el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i els manà de guardar tots els manaments que Ell personalment els ensenyà. Perquè: “El Crist és amb nosaltres cada dia de la nostra vida fins a la fi del món”.

Avui festa de la Santíssima Trinitat voldria convidar-vos a visitar el Baptisteri de la Basílica de Montserrat, que és fora a l’atri, al fons a l’esquerra. Dins hi ha una gran pica Baptismal del mateix bloc de pedra que en sortí l’Ara actual de l’Altar Major, que és darrere de l’antependi. Aquest fet, volgut, vol remarcar i valorar, el lligam entre els primers Sagraments de la Iniciació Cristiana: “Baptisme, Confirmació i Eucaristia”. Però l’element més interessant és, la façana, feta per l’escultor Charles Collet (1958) d’estil neoromànic. La part superior, podem veure l’Església amb la Barca, i a sota tots els Salvats. Sant Pere i Sant Pau als costats. En els dos extrems, a la part de l’esquerra, hi ha evocats els treballs quotidians de la vida de tot Cristià. El primer és el Venerable Arquitecte Antoni Gaudí, que enguany celebrem el centenari del seu traspàs, dirigint un aprenent d’escultor. A la dreta  trobem representats els set Sagraments de l’Església. El primer el Baptisme que obre la porta, el camí per la recepció dels altres.
  Baptisteri de la Basílica de Montserrat


Ara celebrem l’Eucaristia a Montserrat. Som fills de Déu i l’Esperit de Déu ens fa cridar: “Abbà, Pare!” Per això, som hereus de Déu gràcies al Crist. Que aquestes paraules no siguin buides sinó sempre plenes de sentit, perquè, pel Baptisme tots portem el nom de Trinitat!

Com deia el Monjo teòleg: A Tu, Santa Trinitat afable, que estàs sempre amb nosaltres, fes-nos descobrir arreu, la teva presència adorable.

P. Valentí Tenas. Montserrat. 31-maig-2026.

PAX.