Homilia del P. Jordi Castanyer, monjo de Montserrat (22 de març de 2026)

Jesús digué a Marta: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Ho creus, això?” I ara Jesús em diu a mi, i a tu: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Ho creus, això?” Tant de bo, germans estimats, marcats com hem estat en el baptisme amb el segell de l’Esperit Sant, puguem respondre, amb la decisió que ho va fer Marta: “Sí, Senyor: jo crec que sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.” La pregunta de Jesús i la resposta de Marta són el nucli d’aquest llarg passatge de l’evangeli d’avui. No confonguem creure amb comprendre; si Jesús em preguntava “ho comprens, això?” jo, germans, i probablement tots vosaltres, respondria: “Senyor, no ho comprenc, com voleu que ho comprengui, jo, que soc tan limitat?” Els sentits i la raó humana em diuen que la mort té la darrera paraula. Ai, la raó, tan gran i alhora tan esquifida! En escriure això em ve a la memòria allò que vaig llegir, fa temps, del gran escultor basc Chillida: "De la mort, la raó em diu que és definitiva. De la raó, la raó em diu que és limitada". No ho comprenc, doncs; ho crec! I creure, germans, no rebaixa la condició humana, l’enalteix. Només la fe alimenta la meva esperança; la fe i l’amor, sí, l’amor, que no s’hi avé amb cap mena de terminis.

S’acosta la Pasqua, germans; la tenim a 15 dies. Hi reviurem la mort i la resurrecció de Jesús, el Crist, el Senyor. És la festa cabdal de l’any litúrgic perquè és el fonament de la nostra fe cristiana. Sant Pau ho deia als Corintis: “Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes” (1C 15,19). Tota la Quaresma apunta cap a la Pasqua, i cada diumenge, del primer fins avui, que és el cinquè i últim abans de Rams i de la gran setmana santa, la litúrgia ens ha anat catequitzant, fent com un crescendo, sobre la persona de Jesús: primer fent-nos-en veure, amb les temptacions al desert, la seva total humanitat; en segon lloc, amb la transfiguració dalt la muntanya, la seva plena divinitat. I a continuació els passatges que hem llegit els tres diumenges darrers ens han presentat Jesús font d’aigua viva, Jesús llum del món i avui, Jesús la resurrecció i la vida. I en tots tres, després d’un llarg diàleg amb els seus interlocutors, hem pogut escoltar solemnes afirmacions de fe: “Ara ja no creiem només pel que tu deies –deien els samaritans a aquella dona que s’havia trobat amb Jesús vora el pou i que havia passat de ser una ignorant a ser una evangelitzadora–; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és debò el Salvador del món”. “Creus en el Fill de l’home?” preguntà Jesús a aquell cec de naixement després que el pobre xicot havia tornat a veure-hi però que es veia rebutjat i incomprès per tothom; “I, qui és Senyor, perquè hi pugui creure?” Jesús li va respondre: “Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu”. Li fa el que havia passat de la ceguesa a la plena visió: “Hi crec, Senyor”. I l’adorà. I avui ja ho hem sentit: “Ho creus, això? “Sí, Senyor”, va respondre Marta: jo crec que sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.”. 

Hi ha qui pot pensar que tot això és molt bonic però que té poca aplicació en la nostra vida quotidiana de cristians. No és pas així, de cap manera. I tant si en té! Mireu, us poso un xic de feina: un cop a casa llegiu, per exemple, si voleu, la primera part del capítol 3 de la carta de sant Pau als Colossencs. Ara només us en llegeixo alguna frase del començament: “Ja que heu ressuscitat amb Crist... poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra... feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal... revestiu-vos de sentiments de compassió, de bondat, de paciència...
Em permeto, finalment, donar-vos un consell: per poc que pugueu assistiu a les celebracions de setmana santa i, sobretot, a la Vetlla Pasqual, que és la celebració cristiana més important de l’any. Hi revivim la resurrecció de Jesús, el Senyor. Que tingueu, doncs, una santa Pasqua!