Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat (18 de febrer de 2026)

Joel 2:12-18 / 2 Corintis 5:20 – 6:2 / Mateu 6:1-6.16-18



Molts dels qui feu esport i imagino que també vosaltres escolans abans de començar una classe d’Educació Física, feu allò que en diem estiraments. Sabem que són una preparació dels músculs per poder fer millor, amb més rendiment i amb molt menys risc de lesions, un exercici més fort que vindrà després.

Sempre és difícil fer comparacions, perquè mai no són exactes, però em sembla que els estiraments són una bona imatge d’això que ens disposem a fer durant la Quaresma.
Per a ser útils, els estiraments han de ser globals, de tota la musculatura que intervé en un exercici. Exercici! Heus aquí que també és la paraula que utilitzem en la pregària col·lecta d’avui per qualificar aquest temps: l’exercici quaresmal! Potser no anem tan mal encaminats en la comparació.

Les pràctiques de Quaresma també volen ser globals. Es resumeixen en tres grans blocs, que, simplificant una mica, abracen tota la persona. Són: el dejuni pel cos, la pregària per l’esperit i l’almoina o l’ajuda als altres per aquella part social i comunitària que tots tenim. Ens preparen com els estiraments per a la vida cristiana plena que és un exercici que hauria de ser més fort que qualsevol esport. La vida és el partit! Escoltàvem fa un moment els monjos del predicador dels nostres exercicis!

Els estiraments són discrets. No veiem normalment els atletes preparar-se per a la competició. Ho fan en un altre estadi o en un altre camp. També l’evangeli d’avui, quan parla de la pràctica quaresmal, és un cant a la discreció. Comença dient: “Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin...” i continua amb una aplicació sobre com ajudar als altres sense que ningú ho sàpiga; sobre com la pregària té tot el seu valor quan és un diàleg amb Déu i no una exhibició davant la gent, i com cal dejunar, sense que es noti exteriorment!

Ja ho he dit alguna vegada, però, que diferent que és això, aquesta autenticitat personal, aquest defugir la notorietat, de l’exhibició constant a TikTok o a Instagram d’allò que fem. Alguns s’han acostumat, per dir-ho així, de fer tots els seus estiraments en públic i en retransmissió directa. La impressió és que després no hi ha esport, no hi ha vida, només hi ha exposició pública, superficial, que ni forma ni prepara per a res seriós.

La Quaresma és una altra cosa. Vol la profunditat interior, vol la discreció, vol encaminar-nos a quelcom tan seriós com la celebració de la resurrecció de Jesucrist.

Els estiraments per a ser efectius han de ser una mica sostinguts i fer-los sempre. Si volem dissimular i estar-no-hi uns pocs segons, no serviran de gaire. Ens enganyarem a nosaltres mateixos. En canvi, si ens hi acostumem i hi dediquem els minuts necessaris abans d’una activitat, ho notarem. Com més intensa vulguem que sigui la nostra activitat, més forta haurà de ser aquesta preparació! La Quaresma, per tothom, i especialment pels monjos, vol ser un temps de referència de la vida cristiana, de la fe.

Per això aquests dies, haurien de ser dies d’enfortir la nostra fe. Quan mirem el món, quan ens mirem nosaltres mateixos, ens sentim en aquella situació que descrivia el profeta Joel a la primera lectura, i pensem que algú pot interpel·lar la nostra fe, dient: “On és el seu Déu?” I li respondrem: “ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l'amor, i es desdiu de fer el mal". Déu vol que recorreguem la distància entre allò que és ell i allò que som nosaltres, ens empeny a la conversió. Els sacerdots ploren davant l’altar perquè s'adonen d’aquesta distància immensa. Ho diu la primera lectura, en un text que recuperareu l’Escolania i la capella en l’ofertori “Inter vestibulum et altarem plorabunt...” En aquest plor, que és la consciència de qui som nosaltres i de qui és Déu hi ha el nucli de la vida cristiana. La Quaresma ens convida a canviar de direcció el nostre cor. Conversió és anar cap a un lloc concret perquè ho volem personalment, és el contrari de la perversió: no saber on es va i que altres et portin a llocs que no t’ajuden. Déu respondrà al nostre desig de conversió segons la seva naturalesa, que és amor, misericòrdia i perdó. La Quaresma ens prepara per a aquesta conversió, però nosaltres també hi hem de posar alguna cosa.

Des d’on? Des de la nostra feblesa que és la nostra veritat. Per això en rebre les cendres es pot dir la frase: “Recorda’t que ets pols i que a la pols tornaràs”, que ens recorda la nostra naturalesa fràgil, que necessita ser salvada per Déu.

Cap a on ens convertim? A l’Evangeli. L’altra frase que es pot dir en la imposició de les cendres és “Converteix-te i creu en l’Evangeli”. Fes-te com Jesucrist, humil, compassiu, fortament unit a Déu en la pregària i en l’amor als altres.

Ja que només podrem dir una de les dues frases, m’he permès citar les dues. Crec que totes juntes donen l’origen i el destí de la nostra conversió cristiana, del nostre camí quaresmal. Tot i que només n’escoltarem una, pensem amb les dues a rebre les cendres!

La nostra conversió és l’eina amb la qual podem canviar alguna cosa del món en el qual vivim i que tan sovint ens sembla que no és aquell que Déu voldria. El dejuni, la pregària i l’almoina ens ajuden a viure això.

Potser ens fan mandra, com els estiraments, que preferiríem evitar. Creure que podrem competir bé sense posar els mitjans adequats és ja començar amb una mica d’orgull i sense conèixer bé la nostra naturalesa. Les pràctiques concretes de la Quaresma ens recorden qui som, repetides i sostingudes, segur que ens porten a una conversió més autèntica, més real.

Les possibilitats dels estiraments són gairebé infinites. Molts hem fet l’experiència de descobrir després d’una activitat física nova que ens feia mal algun múscul que no sabíem ni que existís. De fet, en tenim més de 650 en el cos. Com l’esport, la vida ens fa descobrir possibilitats de les quals no érem conscients. I aquests músculs nous que descobrim també poden ser preparats i estirats degudament.

Tant de bo que la nostra vida cristiana també ens reveli possibilitats noves d’estimar i de servir,  perquè Déu sigui glorificat en totes les coses i que aquesta Quaresma que ens obre a la conversió, enforteixi la nostra fe en Jesucrist que ara rebrem en el pa i el vi de l’eucaristia.