L’Abadia de Montserrat veu proclamats els nous Pubilla i Hereu de Catalunya 2025

Amb motiu del Mil·lenari de l’abadia i organitzat pel Foment del Pubillatge Català, Montserrat ha acollit l’acte de proclamació en què s’han escollit Laia Gómez Calderero i Francesc Moreno Morata com a nova pubilla i nou hereu de Catalunya 2025.

CAT - Abadia de Montserrat 23 de novembre de 2025
Diumenge 23 de novembre de 2025.- La Plaça de Santa Maria de l’Abadia de Montserrat ha estat la seu del cap de setmana més especial de l’any per a la tradició del pubillatge: la proclamació de la Pubilla i l’Hereu de Catalunya 2025, així com la dels representants de les diferents províncies catalanes.

D’aquesta manera, durant els dies 21, 22 i 23 de novembre, centenars de pubilles, hereus, dames, fadrins, pubillatge infantil i figures d’arreu del territori català i Andorra han omplert Monistrol de Montserrat i l’abadia dels vestits tradicionals que els caracteritzen com a representants dels seus municipis.

Enguany, el certamen ha comptat amb 61 candidats als títols de pubilla i hereu de Catalunya, de les Comarques Barcelonines, de les Comarques Tarragonines, de les Comarques Gironines i de les Comarques Lleidatanes. Durant el matí i la tarda de dissabte s’han dut a terme els exàmens i les proves en què el jurat, designat per l’entitat organitzadora, ha estat l’encarregat d’avaluar totes els representants locals del pubillatge que s’hi han presentat.
 


El punt àlgid del cap de setmana ha arribat diumenge al matí a la Plaça de Santa Maria de l’Abadia de Montserrat. Després de la missa conventual, que ha comptat amb la participació dels representants del Foment del Pubillatge Català llegint un text de presentació i fent una ofrena floral a la Mare de Déu, s’ha iniciat l’acte de proclamació en què s’han escollit els nous representants del pubillatge nacional:
  • Pubilla de Catalunya 2025: Laia Gómez Calderero d’Arenys de Mar al Maresme
  • Hereu de Catalunya 2025: Francesc Moreno Morata, d’Anglès a la Selva
  • Pubilla de les comarques Barcelonines 2025 i 3a dama d’honor de Catalunya: Íria Ramon Castell, de Navarcles al Bages
  • Hereu de les comarques Gironines 2025 i 4t fadrí d’honor de Catalunya: Guillem Blancas Lloret, de Ripoll al Ripollès 
  • Pubilla de les comarques Gironines 2025 i 2a dama d’honor de Catalunya: Judit Poch Fàbregas, de Maçanet de la Selva a la Selva
  • Hereu de les comarques Barcelonines 2025 i 1r fadrí d’honor de Catalunya: Mallol Vall Estefanell, de Sant Vicenç de Castellet al Bages 
  • Pubilla de les comarques Lleidatanes 2025 i 4a dama d’honor de Catalunya: Queralt Pérez Curcó, de Torres de Segre al Segrià
  • Hereu de les comarques Lleidatanes 2025 i 2n fadrí d’honor de Catalunya: Miquel Pérez Chimeno, de Solsona al Solsonès
  • Pubilla de les comarques Tarragonines 2025 i 1a dama d’honor de Catalunya: Ariadna Duran Penalba, de Cambrils al Baix Camp
  • Hereu de les comarques Tarragonines 2025 i 3r fadrí d’honor de Catalunya: Aitor Gómez Ríos, de Móra la Nova a La Ribera d’Ebre

En l’acte, que ha aplegat un miler de persones a les places de l’Abadia, hi han participat el P. Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari i majordom de l’Abadia de Montserrat, Núria Carreras, alcaldessa de Monistrol de Montserrat, així com diversos alcaldes i autoritats dels municipis representats en el certamen.
 


El pubillatge, una tradició que connecta passat, present i futur de la cultura catalana

El pubillatge és una de les tradicions més representatives de la cultura popular catalana. La figura de l’hereu i la pubilla prové del dret civil català, quan un únic fill o una única filla rebia l’herència familiar per garantir la continuïtat del patrimoni. Amb el temps, aquesta funció patrimonial ha desaparegut, però la dimensió simbòlica ha donat nom a les figures de la tradició del pubillatge com en un element destacat de la identitat local.

Avui, els hereus i pubilles s’escullen a través de certàmens municipals en què els joves de cada municipi es presenten voluntàriament. Els processos de selecció poden incloure proves escrites, entrevistes i la valoració del seu coneixement del territori i del compromís amb la cultura catalana. Un cop proclamats, aquests representants poden accedir també a títols comarcals o nacionals, en un sistema organitzat i coordinat per diverses entitats del país.

Les funcions del pubillatge actual van molt més enllà de la representació protocol·lària. Els joves escollits participen en festes majors, actes culturals i trobades arreu del territori, convertint-se en ambaixadors de la llengua, les tradicions i el patrimoni immaterial de Catalunya. La seva presència, que tant pot ser de forma activa com també de manera més institucional, contribueix a mantenir viva una tradició que uneix generacions i que reforça el vincle entre els municipis i la seva història.
Etiquetes
General
Participació