El pare Massot, protagonista del Serra d’Or de novembre: «Un home que va fer de la història una eina per construir el futur»

Dijous 20 de novembre de 2025.- «Un mallorquí nascut envoltat de llibres i música, fill d’una família mallorquina amb una llarga tradició cultural». «Tota la seva vida va estar marcada per una passió insaciable pel coneixement i per un compromís radical amb la llengua i la cultura catalanes». «Mig segle al capdavant d’un segell editorial amb més de 500 anys d’història».

Aquestes tres afirmacions són de l’article “Josep Massot i Muntaner. Un monjo amb ploma i cor de ferro” de Joan Esculies, escrit a l’apartat de la revista Serra d’Or de novembre de 2025 sobre l’aportació de Montserrat a la cultura. Un article que dedica íntegrament a parlar-nos del P. Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941 - Monestir de Montserrat, 2022), monjo de Montserrat i una figura àmpliament respectada i marcada per una profunda vocació intel·lectual.
 

En l’article, l’autor destaca diferents moments de la seva vida i recull testimonis de membres de la comunitat amb qui va compartir vivència al Monestir de Montserrat. Especialment en destaca la seva participació en la tancada d’intel·lectuals a Montserrat contra el franquisme l’any 1970 i també com l’any 1971, any en què va ser ordenat prevere, l’abat Cassià M. Just li va confiar el segell de Publicacions d’Abadia de Montserrat, iniciant un compromís de mig segle amb l’editorial montserratina.

Qualificacions com “un home de compromís cívic”, que no defugia els temes incòmodes, que era “capaç de d’encadenar jornades interminables entre llibres, arxius i proves d’impremta”, o la “sensació que amb ell tot era possible” acaben de dibuixar-nos la figura d’un monjo que va deixar empremta i llegat. Tant és així que la seva trajectòria li va merèixer alguns dels reconeixement més destacats que es poden donar a casa nostra: se li va atorgar la Creu de Sant Jordi (1996) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012).

És una figura que l’autor resumeix concloent l’article tal com nosaltres l’hem volgut començar, elevant la seva petjada com “l’exemple d’un home que va fer de la història no un simple record del passat, sinó una eina per construir el futur”.