Diumenge 16 de novembre de 2025. – Sota l’organització de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, una norantena de colles d’arreu del territori s’han sumat aquests 15 i 16 de novembre a les celebracions del Mil·lenari de Montserrat amb una trobada nacional històrica.
La proposta, batejada amb el lema “Gegants a Montserrat, celebrant 1.000 anys d’història”, s’ha dut a terme repartida entre el dissabte i el diumenge. Hi han participat en dos grups —38 colles dissabte i 49 diumenge—, provinents de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, l’Alt Penes, l’Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Gironès, el Maresme, el Moianès, el Montsià, Osona, el Pla d’Urgell, la Selva, la Segarra, el Segrià, el Tarragonès, l’Urgell, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i del País Valencià (Vinaròs).
En tots dos dies, les colles han arrencat amb una cercavila simultània des del Mirador dels Apòstols, i, un cop als peus del monestir, les parelles de gegants s’han plantat a la plaça de Santa Maria i a la plaça de l’Abat Oliba, on han restat exposades fins acabada la Missa Conventual.
Les colles han participat en la Missa Conventual amb la lectura d’un text. Dissabte hi han assistit 200 persones i diumenge 370. Després de l’ofici, els gegants han ballat a les places en un ball multitudinari marcat per la música de les gralles i el color dels vestits dels gegants.
En les dues jornades també hi han pres part els Gegants de Catalunya, en Treball i na Cultura, que cada dia han ofert un ball especial sota la mirada de centenars de persones. La parella de gegants ja va participar en els actes d’inauguració del Mil·lenari el 8 de setembre de 2024. A la tarda, després d’un dinar de germanor, els geganters han pujat a venerar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
La trobada nacional de gegants de Montserrat ha servit per teixir llaços entre els membres de les diverses colles i per evidenciar una vegada més que l’Abadia de Montserrat és un punt de trobada de la cultura catalana, i en aquest sentit, de la imatgeria popular catalana, que té un valor social i patrimonial.