"Montserrat, mil anys d'art i d'història", una nova forma d'entendre la història del monestir mil·lenari

 

Dilluns 30 de setembre de 2024 ."Montserrat, mil anys d’art i d’història" és l’exposició central del Museu de Montserrat dintre de les celebracions del Mil·lenari que tindran lloc l’any 2025.

El Mil·lenari de Montserrat ofereix al museu una ocasió única per mostrar la història de l'abadia com mai abans, amb una exposició ambiciosa que reafirma la seva missió d’ensenyar i transmetre, a través de l’art, la història i el significat de Montserrat.

El monestir, ubicat en un lloc privilegiat, ha viscut moments de gran rellevància, esdevenint un santuari de popularitat i un centre cultural significatiu, tot i haver sofert una destrucció gairebé total. Amb aquesta exposició, es vol mostrar la seva història mil·lenària, marcada per la fidelitat a la regla de sant Benet, a través de les obres d’art conservades que en parlen.

L'exposició també té un doble propòsit: per un costat, narrar el passat, present i futur del monestir a través dels objectes que l'han configurat, fent-ne una explicació pedagògica del món cristià i monàstic; per l’altre, oferir l’oportunitat de veure peces artístiques i litúrgiques que normalment no són accessibles al públic general.

 

En el marc de l’exposició “Montserrat, mil anys d’art i d’història” s’hi ha volgut exposar alguns elements que no es troben habitualment a l’abast dels visitants.

Entre aquests hi trobem el Llibre Vermell de Montserrat, les escultures de l’Abat Oliba i Sant Benet que ocupen un espai destacat en la Sala Capitular del Monestir, una rèplica de la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat vestida  i el quadre “Sant Benet amb dos àngels” còpia d’un quadre de Juan Andrés de Ricci, feta per un seu alumne.
 

Aquest còdex, de l'any 1399, és considerat un exemplar molt notable sortit de l'escriptori de Montserrat. Realitzat amb pergamí, escrit amb cal·ligrafia gòtica i adornat amb miniatures, tracta temes de gran varietat: una explicació de miracles de la Mare de Déu, un breu tractat de confessió, un tractat sobre l'Univers i una col·lecció de sermons i privilegis relacionats amb el monestir són algunes de les qüestions que recull.
 

La part més coneguda del Llibre Vermell és el cançoner montserratí, de les pàgines 21v.-27 a més a més de les danses, que fan d'aquest còdex un testimoni únic de la dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV. La seva coberta roja, realitzada durant el XIX, és la que confereix el nom a aquest còdex.
 

El Llibre Vermell va sorgir quan, per la necessitat d'ordenar les expressions musicals, tant piadoses com festives, de la multitud, es va crear un repertori de cants populars adequats al lloc.
 

Les cançons del Llibre Vermell adapten la música popular dels trobadors, però els textos són poemes de lloança a la Mare de Déu, d'acord amb l'ambient que els monjos volien per al monestir. Els Goigs, els primers coneguts en català i que cantaven els escolans, eren acompanyats d'instruments, mentre els pelegrins responien després de cada estrofa. Entre altres títols, es troben "O Virgo Splendens i Stella splendens in monte" en llatí, i "Imperaytriz de la ciutat joiosa" en occità. El cançoner conclou amb un cant sobre la mort, il·lustrat amb una miniatura d'un cos en un sepulcre.
 

Actualment és considerat com un dels exemples físics més importants per entendre, no només la història del monestir de Montserrat, sinó també la música medieval espanyola i europea. El llibre no s’exposava al públic des del 1995.
 

 

Rèplica de la imatge de la Mare de Déu amb la seva vestició
 

Per primera vegada des de pràcticament cent anys, es mostra la vestició d'una rèplica de la imatge de la Mare de Déu Montserrat, que permetrà als visitants viure de primera mà la visió dels pelegrins que fa més d'un segle pujaven a l’abadia.
 

El joc de vestits, primordialment de color morat i amb ornamentació daurada i pedres incrustades, s’adapta a la forma de l’escultura, i va ser donat pel Comte de Vinchant de Milfort. En paral·lel, la imatge vesteix una corona que es va pagar per subscripció popular a la ciutat de Barcelona. Això es deu a que durant el Trienni Liberal la Mare de Déu es va portar a Barcelona, i un cop acabat aquest període, el 1823, es va creure necessari comprar una corona per retornar-la a Montserrat amb el respecte i l’esplendor que mereixia. Per aquest motiu, la corona llueix un escut de Barcelona a la part posterior.
 

La Mare de Déu de Montserrat, va estar vestida i coronada fins a la Guerra Civil, on, per la necessitat d’haver d’amagar-la, es va desvestir. La tradició de vestir les imatges de la Mare de Déu es remunta a l’època medieval i moderna, com un acte de devoció, respecte i esplendor vers la Mare de Déu.
 

 
Escultures de l’Abat Oliba i Sant Benet de la Sala Capitular
 

Uns altres elements remarcables de l'exposició són les escultura de l'Abat Oliba i Sant Benet, que presideixen l'entrada de la sala d'exposicions.
 

Aquestes dues figures de fusta, obre de Margarida Sans Jordi es van realitzar entre l'any 1939 i l'any 1940.
 

Les peces, d'un metre setanta aproximadament, han sigut traslladades específicament per "Montserrat, mil anys d'història i art", des de la sala capitular del Monestir, d'on han sortit per primera vegada d'ençà que van ser col·locades originalment.
 

 

Còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels”
 

Finalment, trobem una còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels” de Juan Andrés Ricci, monjo de Montserrat, que va fer per al monestir de Sant Millán de la Cogolla. El quadre original es troba al Museo del Prado de Madrid i la còpia que s’exposa n’és coetània, feta per un monjo de Montserrat del qual se’n desconeix el nom.
 

La peça data del segle XVII, empra la tècnica d’oli sobre tela i té unes dimensions de 163,6 centímetres d’amplada i 245,5 d’alçada.
 

El mes de juny es va iniciar un treball de restauració en què es van reparar els estrips de la tela i es van fer tasques de neteja general del quadre i el marc, a càrrec de la restauradora Olga Iñigo. Fins avui dia, no hi havia registrat cap altre treball de restauració de la pintura.

 

Marc Sureda, comissari de l’exposició
 

L'exposició “Montserrat, mil anys d'art i d'història”, ha estat comissariada pel Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.
 

Marc Sureda és doctor en història i professor associat de la Universitat de Girona, de l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona i de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, del qual és director des del 2015.
 

 També és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, secretari de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics i membre fundador de l'equip de recerca TEMPLA (Taller d'Estudis Medievals. Programes, Litúrgia, Arquitectura). Els seus estudis estan majoritàriament centrats en l'art i l'arquitectura romànica, el mobiliari litúrgic d'època medieval i la història de la museologia. Ha comissariat o cocomissariat diverses exposicions al Museu Episcopal de Vic, al Musée de Cluny (París), al Museo Nazionale del Bargello (Florència) i al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, entre altres.

 

El Museu de Montserrat
 

Els orígens del Museu de Montserrat es remunten a l’any 1911, quan el P. Bonaventura Ubach aplegà els materials que havia anat recollint durant les seves estades a Terra Santa i l’Orient Mitjà. El Museu d’art, organitzat pel P. Crisòleg Picas i l’arquitecte Pere Busquets se situà en les plantes inferiors de l’edifici annex al claustre gòtic, sent inaugurat per l’abat Brasó l’any 1963. L’any 1982 el Museu es traslladà a l’espai que havia edificat l’arquitecte Puig i Cadafalch al subsol de les places, on actualment es troba situat.

Per valor el seu contingut artístic, cal tenir en compte que durant el segle XIX el monestir fou destruït i suprimit, perdent tot el seu patrimoni històric.

 

Per aquest motiu, tot el que es troba actualment al Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i de donacions particulars. Un fet que ha estat possible en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana, que ha tingut continuïtat amb ressò a nivell europeu i mundial.
 

En aquest sentit, les més de 1.300 peces que acull, abracen un període cronològic molt ampli servint tant d'espai expositiu i museístic, com també de conservació i preservació d'algunes de les obres més importants tant de firma catalana com mundial. Entre elles hi trobem autors com Caravaggio, Picasso, Dalí o Miró.