Montserrat, referent en la història de l’estudi de la meteorologia, al Serra d’Or de juliol i agost
La revista Serra d’Or de juliol i agost descobreix als lectors les aportacions de l’Abadia de Montserrat en l’estudi de la meteorologia a Catalunya al llarg dels segles.
CAT - Abadia de Montserrat
23 de juliol de 2025
Dimecres 23 de juliol de 2025. - Un dels punts calents a Catalunya que reben impactes de llamps és el cim de Sant Jeroni, sostre de Montserrat. L’article “El cas de la meteorologia”, a la Revista Serra d’Or dels mesos de juliol i agost, comença explicant aquest cas anecdòtic per introduir el tema central que l’ocupa, que és la gran tasca que ha assumit l’Abadia de Montserrat com a indret de referència en la història de l’estudi de la meteorologia.
El massís de Montserrat es caracteritza per la seva orografia, amb terrenys elevats i escarpats que conformen una silueta inconfusible visible des de punts de tot el territori català. Aquestes qualitats no només la converteixen en una gran captadora de llamps, sinó que la muntanya de Montserrat és també un lloc idoni per a l’estudi de la meteorologia.
En l’article, l’autora, Cristina Junyent, fa un repàs per la història del servei de recollida de dades meteorològiques que va emprendre l’abadia fa segles. Malauradament, els orígens d’aquest estudi es van perdre el 1811 amb la destrucció de l’arxiu i la biblioteca de Montserrat de la mà i les armes de les tropes napoleòniques. La primera iniciativa de dades meteorològiques sistemàtiques data de l’any 1879, amb la instal·lació d’un termòmetre de màximes i mínimes prop del cim de Sant Jeroni (1.186 metres). Des d’aleshores s’han anat fent passos endavant paral·lels al desenvolupament de la tecnologia.
El 1902 es va establir un petit observatori al jardí del monestir, ampliat el 1911. Més endavant, el 1913 es construeix un segon observatori al Mirador del Moro (1.197 metres). Davant un projecte de crear una xarxa montserratina d’observatoris, el mateix any es va construir un tercer punt d’observació a l’ermita de Sant Dimes (920 metres), embrió de l’actual Estació Meteorològica de Sant Dimes, favorable per la seva ubicació oberta i que des del 2023 és part de la xarxa d’estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT). El 2004 també hi va instal·lar una estació semiautomàtica la Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
La tasca de l’Abadia de Montserrat com a punt clau en l’estudi de fenòmens meteorològics és fruit de la dedicació i el compromís de més d’una vintena de monjos que han format part al llarg dels anys de la comunitat benedictina del Monestir de Montserrat, enumerats en el reportatge de Junyent.
En el marc de l’any del Mil·lenari del Monestir de Montserrat, la revista Serra d’Or dedica cada mes un article a les aportacions de l’Abadia de Montserrat al camp de la cultura. En aquesta edició li ha arribat el torn a l’estudi meteorològic, però l’han precedit altres temes relacionats, com ara la botànica al mes de desembre, i l’astronomia i la geologia al mes de febrer.
En definitiva, l’Abadia de Montserrat és un espai clau en la recollida i els posteriors estudi i comparació de dades meteorològiques al territori català, i la inclusió de l’observatori de Sant Dimes en xarxes oficials atorga el segell de validació internacional que el certifica com a node crucial de qualitat i precisió de les dades sobre previsions i fenòmens meteorològics.
El massís de Montserrat es caracteritza per la seva orografia, amb terrenys elevats i escarpats que conformen una silueta inconfusible visible des de punts de tot el territori català. Aquestes qualitats no només la converteixen en una gran captadora de llamps, sinó que la muntanya de Montserrat és també un lloc idoni per a l’estudi de la meteorologia.
En l’article, l’autora, Cristina Junyent, fa un repàs per la història del servei de recollida de dades meteorològiques que va emprendre l’abadia fa segles. Malauradament, els orígens d’aquest estudi es van perdre el 1811 amb la destrucció de l’arxiu i la biblioteca de Montserrat de la mà i les armes de les tropes napoleòniques. La primera iniciativa de dades meteorològiques sistemàtiques data de l’any 1879, amb la instal·lació d’un termòmetre de màximes i mínimes prop del cim de Sant Jeroni (1.186 metres). Des d’aleshores s’han anat fent passos endavant paral·lels al desenvolupament de la tecnologia.
El 1902 es va establir un petit observatori al jardí del monestir, ampliat el 1911. Més endavant, el 1913 es construeix un segon observatori al Mirador del Moro (1.197 metres). Davant un projecte de crear una xarxa montserratina d’observatoris, el mateix any es va construir un tercer punt d’observació a l’ermita de Sant Dimes (920 metres), embrió de l’actual Estació Meteorològica de Sant Dimes, favorable per la seva ubicació oberta i que des del 2023 és part de la xarxa d’estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT). El 2004 també hi va instal·lar una estació semiautomàtica la Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
La tasca de l’Abadia de Montserrat com a punt clau en l’estudi de fenòmens meteorològics és fruit de la dedicació i el compromís de més d’una vintena de monjos que han format part al llarg dels anys de la comunitat benedictina del Monestir de Montserrat, enumerats en el reportatge de Junyent.
En el marc de l’any del Mil·lenari del Monestir de Montserrat, la revista Serra d’Or dedica cada mes un article a les aportacions de l’Abadia de Montserrat al camp de la cultura. En aquesta edició li ha arribat el torn a l’estudi meteorològic, però l’han precedit altres temes relacionats, com ara la botànica al mes de desembre, i l’astronomia i la geologia al mes de febrer.
En definitiva, l’Abadia de Montserrat és un espai clau en la recollida i els posteriors estudi i comparació de dades meteorològiques al territori català, i la inclusió de l’observatori de Sant Dimes en xarxes oficials atorga el segell de validació internacional que el certifica com a node crucial de qualitat i precisió de les dades sobre previsions i fenòmens meteorològics.
Etiquetes
General Ara a portada
23 de febrer de 2026
El més llegit