Homilia del P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat (25 de maig de 2025)

Fets dels Apòstols 15:1-2.22-29 / Apocalipsi 21:10-14.22-23 / Joan 14:23-29



Aquest any coincideixen feliçment a Montserrat, germans i germanes, dos jubileus: el Jubileu de la Lloança, amb motiu dels mil anys de la fundació del nostre monestir, i el Jubileu de l’Esperança convocat pel papa Francesc per a tota l’Església. Crist és l’esperança que no defrauda. Ell, i el seu missatge de vida i de pau que veiem reflectit en el fragment de l’evangeli que avui hem proclamat.

El Jubileu dels mil anys de monestir vol ser un any de festa i d’agraïment per la santedat de tants monjos i pelegrins que ens han precedit, un temps de gràcia i de reconciliació, aprenent dels encerts i dels errors, i un temps nou per compatir amb tothom els valors monàstics com són el sentit de la comunitat, lloc de comunió i d’esperança, el sentit de la pregària, com a temps de reconciliació i de vida, el valor de la lectura com aprenentatge de silenci i escolta, del treball com a creixent i donació mútua, del valor inestimable del coneixement d’un mateix tal com som coneguts per Déu.

El projecte monàstic no és tant com una recepta perfecta de cuina amb mesures pesos i temps precisos a observar, com una brúixola que, indicant-nos el nord, ens deixa veure on estem per poder arribar, amb la gràcia de Déu, allà on el nostre cor trobarà el seu descans i el seu goig. No és un projecte que s’aprengui omplint fitxes o resumint uns continguts; diria que val allò tan cert de l’evangeli: Veniu i ho veureu.

La comunitat de monjos de Montserrat, com tota comunitat cristiana, està portada per l’Esperit, és ell qui, com hem sentit en l’evangeli d’avui, ens recorda i ens fa entendre, per mitjà de la litúrgia i de la pregària de monjos i pelegrins, l’evangeli de Jesús.

L’Esperit ens evangelitza i ho fa perquè siguem d’una manera integral evangelitzadors més amb fets que amb paraules.  El missatge de l’evangeli essencialment és la pau anunciada en el naixement de Jesús i encomanada als deixebles en les seves paraules de comiat. La pau que Jesús ressuscitat ens dona és el perdó, l’amor resistent que és capaç de reconciliar el que aparentment no es pot; la pau que Jesús ens deixa és la capacitat d’un amor semblant al seu, capaç de regenerar i donar nou sentit a la vida.

La pau de Jesús no és la pau que el món pot donar sovint basada en equilibris de força i silenciant els dissidents; la pau, com deia el bisbe brasiler, Hélder Câmara, no és el silenci que segueix a la guerra sinó el sentit de fraternitat que ens impedeix començar-la. La pau veritable no l’asseguraran els míssils ni les sancions econòmiques, la pau que cerquem només pot venir de Déu, perquè ell, en Crist ressuscitat és la possibilitat real d’obrar des de dins del cor de l’home l’obra de la pau.

En aquest sentit, a casa nostra, el bisbe i doctor Josep Torras i Bages, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, ens deixà en la seva Visita Espiritual a la Mare de Déu, el que es pot considerar l’ideari espiritual d'un projecte ferm de fe i de país.

En aquesta pregària popular s’invoca Santa Maria perquè acompanyi i guiï el poble de Déu en la seva missió d’evangelitzadora. Una pregària que encara que poètica no és un fer volar coloms; conscient de les dificultats interiors i exteriors que suposa aconseguir la pau, ens recorda els instruments amb els quals es pot anar conquerint: el primer és una fe plena d’esperit, ferma, però que no faci les coses més difícils del que ja són: “de càrregues, les indispensables”, com sentíem a la primera lectura.

La pau comença per un mateix vivint i fomentant una honestedat de costums, amb un desig pel bé comú sense exclosos i un parlar desarmat d’odis i de venjances, com ens recordava el Sant Pare en l’audiència recent amb els periodistes: “Desarmem les paraules i contribuirem a desarmar la terra. Una comunicació desarmada i desarmant ens permet compartir una mirada diferent sobre el món i actuar de manera coherent amb la nostra dignitat humana".

El cor de la Visita Espiritual vol recordant-nos la finalitat de la pau que és unir totes les persones amb cor de germans. La primera de les tres darreres invocacions d’aquesta pegaria popular a la Mare de Déu assenyala la importància de les arrels cristianes que han fet de la nostra cultura allò que som. La segona petició ens posa a l’aguait per no deixar-nos enredar pels enemics interns i externs que són els extremismes de totes bandes. I finalment, en la darrera invocació, ens recorda la pau sense vencedors ni vençuts, la pau que agermana, una pau cristiana i perpètua diu l’oració. Pregueu-la i ho veureu! En definitiva, la pau que Jesús ens porta és una pau basada en el concepte vinculant de germans i fills de Déu. Seria allò que la carta encíclica Fratelli Tutti ja diu amb el seu títol, i amb la qual es podria sintetitzar el llegat del papa Francesc.

D’aquí a poc, abans de donar-nos mútuament un signe de pau com a germans i fills de Déu, demanarem a Jesús aquesta pau i aquesta unitat que només ell pot donar. I així, podem veureu com l’Esperit, per mitjà, tant de la pietat litúrgica com de la pietat popular, ens evangelitza perquè la nostra vida personal i comunitària, essent una lloança a Déu, esdevingui veritablement per a tothom un signe de pau i d’esperança.