COMUNICAT OFICIAL Defunció del Papa Francesc

 

Missatge de l'abat de Montserrat, el P. Manel Gasch i Hurios, per la mort del Papa Francesc

La mort del Papa Francesc deixa a tots els catòlics,  i segurament a molts cristians i a altres homes i dones de bona voluntat un sentiment barrejat de tristesa, de quedar orfes però també una acció de gràcies pel testimoni públic de fe i de servei que ha donat al món com a cap de l’Església i successor de Sant Pere.

Ens sentim orfes perquè l’Església Catòlica no s’entén sense el fonament d’unitat que el Papa representa i, quan ell mor, sentim que a l’Església li manca la clau de volta, algú que, projectant el seu carisma personal, manté les peces en equilibri. Francesc ha mort essent Papa,  l’endemà del diumenge de Pasqua, l’endemà d’haver volgut ser enmig de la gent a la qual impartí la benedicció Urbi et Orbe, i tres dies després de visitar una presó, el dijous sant.

És el moment d’acció de gràcies perquè l’Esperit Sant ha fet que aquesta cadena, aquesta tradició i successió que arrenca en els apòstols i en Sant Pere,  la roca sobre la qual el Senyor edificà la seva Església, ha tingut en Francesc una baula més. I certament ens deixa oberta la història a la propera baula, amb fe i esperança.

El Papa Francesc va comunicar la seva comprensió de l’Evangeli amb una gran llibertat. Primerament amb  una proximitat als mitjans de comunicació nova: concedint entrevistes, improvisant discursos, responent preguntes en les seves memorables rodes de premsa als avions.

Després amb molts gestos: la confiança a les dones en càrrecs de govern de l’Església, l’intent que l’economia de la Cúria Vaticana fos transparent, la consciència que calia respondre davant dels abusos, l’elecció dels nous cardenals, tantes vegades  fora d’allò tradicional.

Finalment amb una paraula magisterial que tingué en compte els problemes d’avui: la protecció del medi ambient, la justícia social i la pau, tan desitjada en els grans conflictes que han marcat els darrers anys del seu pontificat. Fou una veu clara en el nostre món enfront d’aquesta maldat líquida i escampada, tal com li reconegué el sociòleg Zygmunt Bauman.

Sabem que va ser a Montserrat en una visita privada com a cardenal, tot i tenir-ne només testimonis des qui l’acompanyaren. Com a jesuïta, era ben conscient del paper de Montserrat en la vida de Sant Ignasi i n’havia fet broma amb l’Abat Josep M. Soler les vegades que el va saludar. Però sobretot és el Papa que va rebre el set d’octubre del 2023 la peregrinació a Roma en ocasió dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i atorgà la Rosa d’Or a la Moreneta. Sempre ho recordarem i li estarem agraïts.

En aquella audiència va dir, fent un gest amb el dit que assenyalava una direcció i citant Santa Maria: “Feu tot el que Ell us digui”, i quan el vaig saludar, em va dir: “Endavant!”.

Preguem que Déu l’acolli amb Ell en el seu Regne i li doni el repòs etern.