19 de gener de 2020
Jn 1,29-34
El testimoniatge més qualificat que l’evangeli segons sant Joan dóna sobre Jesús, sens dubte, és el de Déu mateix: Joan Baptista és la seva veu profètica que avui torna a proclamar-ho arreu del món: Jesús és el qui bateja amb l’Esperit Sant.
El baptisme de Joan preparava pel baptisme que havia de conferir el Crist, era un baptisme de conversió. Però convertir-se, per a què? girar-se, vers qui? La veu profètica de Joan ens dóna la resposta: cal mirar Jesús, aquell que bateja, que et submergeix juntament amb Ell, en l’experiència inigualable de l’Esperit Sant.
El baptisme de l’Esperit pren tots els àmbits de la nostra vida i no només els morals com és el cas del baptisme de penitència. El baptisme de Jesús no és un saber nedar per no ofegar-se, és més aviat un saber bussejar per descobrir i gaudir de la riquesa veritable en la qual hi ha l’origen de la nostra vida i el camí vers la seva plenitud.
Uns dels reptes de les nostres comunitats és precisament manifestar més vivament aquesta vivència de l’Esperit que es manifesta en l’alegria, la disponibilitat, l’esperança, el bon somriure, en les ganes de Déu, d’il·lusió per Jesucrist i d’amor a l’Església. Sense això tenim el perill, quasi sense adonar-nos-en, de complir però no gaudir, de mirar i de no veure més enllà del nas, de mirar Jesús i de no veure poca cosa més que un gran profeta.
El Jesús de l’evangeli és més que un profeta, és el Fill de Déu; és per això que l’evangeli pot dir que abans que Joan Ell ja existia. El meravellós de tot plegat és que essent igual a Déu, ha volgut fer-se home com nosaltres; però el més sorprenent és que aquest home s’ha manifestat, no amb la força mitològica dels déus de l’Olimp, sinó amb la mansuetud d’un anyell.
Per això Joan també anomena a Jesús, Anyell de Déu que pren damunt seu o lleva el pecat del món. Prendre o llevar, són dues possibles traduccions que permet el mateix text grec original. De fet però, l’anyell, que pren o que lleva, són imatges complementàries que defineixen la missió de Jesús. La imatge de l’anyell ens recorda l’anyell pasqual de l’Èxode que fou el signe de la llibertat del poble escollit sortint d’Egipte. La donació de Jesús ens allibera de tot allò que ens fa esclaus de nosaltres mateixos i ens tempta a sotmetre als altres. La imatge de l’Anyell que “pren” damunt seu el pecat del món ens evoca el servent sofrent de la profecia d’Isaïes però sobretot ens recorda la lluita de resistència no violenta de Jesús fidel a l’amor de Déu i a tots nosaltres fins a la mort i mort de creu. La segona possibilitat de traducció, l’Anyell que “lleva” el pecat del món, ens fa aixecar la vista a la victòria del ressuscitat, principi de la victòria final, que l’Apocalipsi recollirà en la figura de l’anyell degollat però dret, vencedor i donador de vida. I és que l’actitud de mansuetud de Jesús ens allibera de la temptació de la violència, prenent damunt seu el nostres dolors ens consola, ens dóna força per continuar el nostre camí; i finalment, llevant els pecats ens submergeix en l’Esperit Sant obrint-nos, per Ell, a la llibertat dels fills de Déu.
Així ens apropa la paraula de Déu a la persona de Jesús a través de la imatge de l’anyell. Aquest és el Jesús que ens anirà acompanyant diumenge rere diumenge batejant-nos, submergint-nos en la vida de l’Esperit.
En cada celebració de l’Eucaristia la veu de l’Església, com la de Joan, ens convida a mirar novament aquest Jesús com l’Anyell de Déu que lleva el pecat món. Mostrant-nos el pa consagrat, que és el seu cos entregat per nosaltres, ens recorda que Ell és aquell que ens acompanya en el camí de la vida prenent damunt seu els nostres dolors. Ell també és el qui ens allibera d’una moral d’esclaus per gaudir de la llibertat dels fills de Déu. Finalment, és Ell mateix qui avui ens torna a convidar a la seva taula. Dient amén, i rebent-lo amb reverència, som novament santificats en Ell.
Visquem doncs més conscientment en Jesucrist aquesta llibertat de l’Esperit; gaudim-la amb agraïment i comuniquem-la amb generositat!
Última actualització: 29 gener 2021