El P. Bernat Juliol és nomenat Superior de Sant Miquel de Cuixà, monestir dependent de l’Abadia de Montserrat
Paral·lelament a l’assumpció d’aquesta nova posició al capdavant del monestir de la Catalunya Nord, mantindrà els seus càrrecs actuals a l’Abadia de Montserrat.
10 de març de 2026
Dimarts, 10 de març de 2026.- L’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch i Hurios, ha nomenat el P. Bernat Juliol i Galí, nou Superior de l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, monestir benedictí dependent de l’abadia montserratina i que està situat al municipi de Codalet (Conflent, França), a la Catalunya Nord.
El P. Bernat Juliol i Galí va néixer a la ciutat de Girona el 31 d’octubre de 1978. És llicenciat en Dret per la Universitat de Girona i llicenciat en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ha realitzat el Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE) a l’IESE Business School de la Universitat de Navarra i actualment està fent el doctorat en Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.
S’inicià en el noviciat a Montserrat el dia 11 de juliol del 2005, va fer la professió solemne el 12 de juny del 2011 i va rebre l’ordenació sacerdotal el 4 de novembre del 2017. Ara, amb aquest nou nomenament, assumirà les funcions d’administrador d’aquest monestir de la Catalunya Nord, unes responsabilitats que s’afegeixen a les que té actualment a l’Abadia de Montserrat, on continuarà residint de manera habitual, com a majordom-administrador i sotsprior des d’octubre del 2024.
L’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, un monestir lligat a Montserrat per l’abat Oliba i la Regla de Sant Benet
Situada al peu del Canigó, l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà s'erigeix en un dels grans emblemes del patrimoni romànic i de la història de Catalunya. Fundada al segle IX (any 878) per una comunitat de monjos benedictins procedents d'Eixelada després d'unes inundacions catastròfiques, l'abadia va esdevenir un centre espiritual i cultural de primer ordre a l'Europa occidental. Sota el mandat de figures tan influents com l'Abat Oliba —impulsor de la "Pau i Treva de Déu" i també fundador del Monestir de Montserrat—, Sant Miquel de Cuixà va viure la seva època daurada amb la construcció de la gran església preromànica, el campanar i el seu cèlebre claustre de marbre rosa, considerat una obra mestra de l'escultura medieval.
Com a monestir benedictí, la relació de Cuixà amb l'orde de Sant Benet és el fil conductor que n'ha marcat la supervivència i la identitat al llarg dels anys. Tot i que la Revolució Francesa va suposar l'expulsió dels monjos i la dispersió de part del seu patrimoni, el segle XX va portar al seu renaixement amb la recuperació d’una teulada i la reconstrucció de més de la meitat del claustre. Primer, l’any 1919, quan un grup de monjos cistercencs provinents de l’Abadia de Fontfreda s’hi van establir; en segon lloc, en la dècada del 1950 a través de Pau Casals, qui, en el seu exili a Prada de Conflent, hi va oferir concerts i va fundar el festival que porta el seu nom; i, finalment, amb l’arribada l’any 1965 d’una comunitat de monjos benedictins provinents de Montserrat, que s’hi van establir per continuar amb la vida benedictina iniciada feia més d’onze segles.
Més informació sobre Sant Miquel de Cuixà al seu web: www.abbayecuxa.org
El P. Bernat Juliol i Galí va néixer a la ciutat de Girona el 31 d’octubre de 1978. És llicenciat en Dret per la Universitat de Girona i llicenciat en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ha realitzat el Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE) a l’IESE Business School de la Universitat de Navarra i actualment està fent el doctorat en Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.
S’inicià en el noviciat a Montserrat el dia 11 de juliol del 2005, va fer la professió solemne el 12 de juny del 2011 i va rebre l’ordenació sacerdotal el 4 de novembre del 2017. Ara, amb aquest nou nomenament, assumirà les funcions d’administrador d’aquest monestir de la Catalunya Nord, unes responsabilitats que s’afegeixen a les que té actualment a l’Abadia de Montserrat, on continuarà residint de manera habitual, com a majordom-administrador i sotsprior des d’octubre del 2024.
L’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, un monestir lligat a Montserrat per l’abat Oliba i la Regla de Sant Benet
Situada al peu del Canigó, l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà s'erigeix en un dels grans emblemes del patrimoni romànic i de la història de Catalunya. Fundada al segle IX (any 878) per una comunitat de monjos benedictins procedents d'Eixelada després d'unes inundacions catastròfiques, l'abadia va esdevenir un centre espiritual i cultural de primer ordre a l'Europa occidental. Sota el mandat de figures tan influents com l'Abat Oliba —impulsor de la "Pau i Treva de Déu" i també fundador del Monestir de Montserrat—, Sant Miquel de Cuixà va viure la seva època daurada amb la construcció de la gran església preromànica, el campanar i el seu cèlebre claustre de marbre rosa, considerat una obra mestra de l'escultura medieval.
Com a monestir benedictí, la relació de Cuixà amb l'orde de Sant Benet és el fil conductor que n'ha marcat la supervivència i la identitat al llarg dels anys. Tot i que la Revolució Francesa va suposar l'expulsió dels monjos i la dispersió de part del seu patrimoni, el segle XX va portar al seu renaixement amb la recuperació d’una teulada i la reconstrucció de més de la meitat del claustre. Primer, l’any 1919, quan un grup de monjos cistercencs provinents de l’Abadia de Fontfreda s’hi van establir; en segon lloc, en la dècada del 1950 a través de Pau Casals, qui, en el seu exili a Prada de Conflent, hi va oferir concerts i va fundar el festival que porta el seu nom; i, finalment, amb l’arribada l’any 1965 d’una comunitat de monjos benedictins provinents de Montserrat, que s’hi van establir per continuar amb la vida benedictina iniciada feia més d’onze segles.
Més informació sobre Sant Miquel de Cuixà al seu web: www.abbayecuxa.org
Etiquetes
General Ara a portada
9 de març de 2026
6 de març de 2026
El més llegit