Avui, dia 16 de març, celebrem la festivitat dels bisbes sant Heribert de Colònia i sant Agapit de Ravenna.

Sant Heribert de Colònia, bisbe

Nascut a finals del segle X a Worms (Renània Palatinat) en el si d’una família noble. Després de ser educat a l’escola catedralícia de la ciutat i a l’abadia benedictina de Gorze, prop de Metz, fou ordenat prevere a Worms i l’emperador germànic Otó III el nomenà Canceller per a la zona d’Itàlia i més tard per a Alemanya. L’any 999 fou elegit bisbe de Colònia i des d’aquest càrrec continuà actuant a la vida política alhora que continuava preocupant-se per l’assistència als pobres, la predicació i la consolidació de monestirs.

L’any 1002 assistí l’emperador Otó al seu llit de mort, però no s’entengué amb el seu successor, sant Enric II, perquè s’havia oposat inicialment a la seva candidatura. Malgrat servir fidelment al rei, no es va guanyar la seva confiança fins poc abans de morir, quan es van reconciliar afectuosament. Morí un 16 de març de 1021 a l’abadia benedictina de Deutz que ell mateix havia fundat. El seu culte fou autoritzat cap al 1075 i fou canonitzat oficialment el 1626.

Es diu durant una gran sequera que afectà Colònia, encapçalà una processó fins a l’església de Sant Severí, pregà de genolls davant l’altar i quan s’alçà comença una pluja abundant. Per això se l’acostuma a invocar per la pluja, especialment a la zona de Colònia.

Sant Agapit de Ravenna, bisbe

La paraula grega “agapé" es feia servir designar la caritat i l’amor fratern que unia les primeres comunitats cristianes i que les distingia dels pagans. Sembla que aquesta virtut s’encomanà als portadors d’aquest nom si hem de judicar per l’exemple del seu patró, sant Agapit, bisbe de Ravenna, situat a cavall entre el segle III i IV. Agapit destaca perquè arribà a ser anomenat “pare dels pobres”, per la caritat infinita que els prodigava.