Avui, dia 19 de gener, celebrem la festivitat de: santa Agnès, verge i màrtir; dels màrtirs Canut, Màrius, Marta, Audifax i Abacus; i també la de sant Macari, Abat.
Santa Agnès, verge i màrtir
Nasqué a Roma a les acaballes del segle III a Roma. Filla d’una família patrícia i de creences fermaments cristianes, la jove romana Agnès, morí als dotze o tretze anys en negar-se sacrificar els déus denunciats per un jove enamorat ressentit. Aquest fet, que reporten sant Ambrós, sant Damas o Prudenci fou aviat ampliat per llegendes, que expliquen el perquè de l’afecció amb què l’Església de Roma, sempre ha envoltat el record d’Agnès. I ja en l’edat mitjana, la Llegenda àuria de Jaume de Voragine, recollia i ampliava els fets que van envoltar la seva mort: per deshonrar-la va ser conduïda a un bordell, però els homes que intentaven apropar-se eren miraculosament aturats per les flames o per la por. Finalment, com que no podien obligar-la a abjurar ni deshonrar-la, la van decapitar.
Al calendari universal la seva festa se celebra el 21 de gener, però a Catalunya, com que coincideix amb la festa dels sants Fructuós i companys, des de l’any 2016 la seva memòria litúrgica es trasllada a avui, dia 19. El dia 21, a Roma, són beneïts un parell d’anyells criats per les germanes de la Sagrada Família de Natzaret, amb la llana dels quals es confeccionaran els pal·lis dels nous arquebisbes metropolitans.
Sant Canut IV, rei
Nascut veres el 1042, arribà a ser rei de Dinamarca. Intenta enfortir el poder de la monarquia, reforçar l’església i el poder episcopal i expandir el cristianisme per les regions escandinaves. Quan fou assassinat el 1086 pels descontents del tribut que havia imposat per a obres caritatives, aquest rei de Dinamarca, just i pietós, fou considerat màrtir: “morir per Déu és viure eternament”. Fou canonitzat el 1101 i és venerat com a patró de Dinamarca.
Sants Màrius, Marta, Audífax i Àbacus, màrtirs
Segons la llegenda àuria, a finals del segle III o principis del IV, els esposos perses, Màrius i Marta, van viatjar a Roma amb els seus fills, Audífax i Àbacus, per venerar les tombes dels primers màrtirs i ajudar els cristians perseguits: visitant les presons, ajudant els pobres i enterrant els cristians ajusticiats. Finalment, ells també van ser detinguts i torturats per forçar-los a abjurar de la seva fe, però es van mantenir ferms. Van ser decapitats i la mare llençada a un pou. Els seus cossos van ser recuperats i enterrats en secret en una catacumba el dia previ a la calenda de febrer (19 de gener).
Sant Macari el Gran o d’Egipte, abat
Aquest abat del segle IV, que s’acostuma a anomenar Macari el Gran o d’Egipte, per diferenciar-lo de Macari d’Alexandria, contemporani seu, i com ell, deixeble de sant Antoni. De vida eremítica, amb el temps va fundar una colònia monàstica força concorreguda. La seva biografia és molt confusa. Tenim notícia, però, d’una “Vita Macharii” d’origen copte, que seria el text més antic sobre aquest sant. En qualsevol cas, era apreciat per la seva humilitat, saviesa i virtuts ascètiques, essent molt consultat per altres monjos i fidels per les seves orientacions espirituals. Un apotegma atribuït a ell diu: “si quan reprens algú t’encens en còlera, estàs satisfent la teva passió. No has de destruir-te tu mateix amb la intenció de salvar un altre”.