Avui, dia 15 de gener, celebrem la festivitat dels sants Maur i Plàcid, monjos; del sant profeta Habacuc de l’Antic Testament; i de sant Pau de Tebes, ermità.
Sant Maur i sant Plàcid, monjos
El papa Gregori el Gran als “Diàlegs” en dona trets biogràfics d’aquests dos deixebles predilectes de sant Benet. Plàcid, de petit va ser confiat a sant Benet pels seus pares perquè fos educat en la vida monàstica. Maur, una mica més gran, va créixer també al monestir. Tots dos van viure com a monjos en una vida dedicada a la pregària, el treball i la comunitat. Segons la contalla, un dia l’infant Plàcid va caure al riu mentre intentava agafar aigua i el corrent se l’enduia. En veure-ho sant Benet, va ordenar immediatament al jove monjo Maur, que l’anés a socórrer’l i aquest, sense adonar-se’n, caminà sobre l’aigua per rescatar-lo. Aquest és un bell exemple de l’obediència sense espera i d’una amistosa discussió de mútua humilitat. La seva obediència decidida esdevé plasmació d’aquest ideal monàstic.
Sant Habacuc, profeta
Profeta menor de l’Antic Testament i tradicionalment suposat autor del llibre homònim, que va viure probablement a finals del segle VII aC, en un temps difícil pel poble d’Israel marcat per la injustícia, la violència i l’amenaça de l’imperi babilònic. El profeta proclamà que el Déu totpoderós, prepara el seu triomf a través de camins paradoxals i declarà que “el just viurà per la fe“, frase clau del seu missatge. El llibre acaba amb un càntic de confiança, afirmant que, fins i tot enmig de les dificultats, confia en el Senyor: “el Senyor m’ha fet valent, i amb peus lleugers com els dels cérvols m’encamina cap als cims invencibles”.
Sant Pau de Tebes, ermità
Segons la tradició, conegut amb el títol de “primer ermità“, arran de la persecució de Deci de l’any 250, denunciat pel seu cunyat, va fugir al desert de Tebes, a Egipte. Allà descobrí la seva autèntica riquesa: Déu. Però ell s’hi va quedar i va menar vida eremítica de soledat i pregària fins a la seva mort, esdevinguda quan tenia més de cent anys. Considerava que la solitud del desert era la millor escola per conèixer Déu; en aquest sentit un apotegma atribuït a ell diu: “Mai no vaig veure el món ni els homes, només Déu”.
Encapçala la denominada setmana “dels barbuts” on hi ha altres monjos i sants amb barba com el monjo sant Maur i els sants abats Antoni i Macari.