Avui, dia 22 de novembre, celebrem la festivitat de: santa Cecília, verge i màrtir; i dels sants Filèmon (o Filemó) i Àpfia de Colosses.
Santa Cecília, verge i màrtir
Verge màrtir que visqué a cavall dels segles II i III, esdevinguda popular a partir de la identificació amb la suposada fundadora del “titulus Caeciliae”, és a dir, que santa Cecília, com altres cristians de bona posició en aquells temps de clandestinitat, havia cedit casa seva per a les reunions de la comunitat, celebrar l’Eucaristia i pregar en secret. Posteriorment, aquesta casa, església domèstica coneguda com a “titulus”, situada al barri del Trastevere de Roma, es convertiria en la basílica que duu el seu nom. A ella se la venera identificant-la també amb la màrtir homònima que es troba enterrada a les catacumbes de sant Calixt.
Segons explica la seva “Passió”, aquesta jove romana va ser denunciada com a cristiana i davant del jutge va voler confessar la seva fe en el Déu U i Tri, alçant un dit d’una mà i tres dits a l’altra. Condemnada a morir per l’espasa, va sobreviure a l’intent d’execució, morint agònicament al cap de tres dies. La Llegenda Àurea, de finals del segle XIII, diu: “mentre sonaven instruments, ella en el seu cor només cantava Déu”; aquest és l’origen que hagi esdevingut popular patrona de la música.
Sants Filèmon (o Filemó) i Àpfia de Colosses
Eren una parella cristiana de Colosses, a l’actual Turquia, i que a casa seva es feien reunions de la comunitat. L’apòstol Pau escriví una breu carta a Filèmon, per recomanar-li que rebés com un germà, l’esclau Onèsim, que se li havia escapat, i que Pau havia convertit i batejat a la presó. La carta no qüestiona el fet de l’esclavitud, però amb la seva argumentació es veu clar, que des del punt de vista de l’Evangeli no té sentit. Gràcies a la fe de Filèmon i Àpfia, Pau es va veure capaç d’escriure’ls aquesta petita joia epistolar de només 25 versets, que dona molta llum, sobre com cal resoldre els problemes provocats per les diferències socials. Sant Onèsim se celebra el 15 de febrer.