Avui, dia 9 de setembre, celebrem la festivitat del Naixement de: sant Pere Claver, prevere; de la Mare de Déu del Claustre; de la Mare de Déu d’Aràntzazu; del beat Frédéric A. Ozanam, laic.
Sant Pere Claver, prevere
Nasqué a Verdú (Urgell) en 1580. Als 22 anys era de novici a la Companyia de Jesús a Tarragona. I serà a Cartagena d’Índies on s’ordenà sacerdot en el 1616. Feu vot de ser ell mateix “sempre esclau dels etíops” (tots els negres eren considerats llavors etíops), esclau dels africans que eren portats a Amèrica en condicions infrahumanes. Un company jesuïta del nostre sant, escrivia: “arriben extremadament atapeïts, bruts i maltractats, segons em certifiquen els mateixos que els porten, ja que els venen de sis en sis subjectes amb argolles pel coll en cadenes molt llargues. A més a més, porten grillons als peus de dos en dos, de manera que cap i peus van empresonats sota la coberta; queden tancats per fora i no veuen ni el sol ni la lluna. Ni hi ha cap espanyol que gosi treure el cap per l’escotilló sense marejar-se, ni quedar-s’hi ni una hora per no arriscar-se a contreure alguna greu malaltia. Tanta és la pudor, l’atapeïment i la misèria d’aquell lloc. (…) Arriben convertits en uns esquelets, els treuen a terra en carn viva, els posen en un gran pati o corral; molta gent els va a veure, uns portats per la cobdícia, d’altres per la curiositat d’altres per la c8ompassió, entre els quals hi ha els de la Companyia de Jesús”.
Durant més de quaranta anys serví amb gran dedicació i caritat aquests germans a Colòmbia, predicant-los l’evangeli de Jesús, “no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres”. Va batejar amb les seves mans gairebé tren-cents mil. A causa de la seva incansable tasca, i en el context esclavista del moment, fou acusat de “zel incaut” i d’haver profanat els sagraments a l’impartir-los a criatures que a dures penes posseïen una ànima. Hi fou tan fidel en el seu apostolat que molt apropiadament Lleó XIII el proclamà patró de les missions entre els pobles negres. Morí a Cartagena d’Índies en 1654 i fou canonitzat en 1888.
La Mare de Déu del Claustre
Solsona venera des de fa segles una bella imatge de pedra romànica de finals del segle XII, de Maria amb l’Infant, que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda que la imatge hauria estat descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada pel perill iconoclasta dels albigesos.
La Mare de Déu d’Aranzazu,
Segons la tradició, la Verge s’aparegué sobre un arç vora la vila d’Oñate al pastor Rodrigo de Baizategi el 1468, i aquest sorprès , li va preguntar: “Arantzan zu?” (Tu, en un espí?). I allà, enmig d’un paratge de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla de finals del segle XIII salvada d’un incendi l’any 1834. El seu santuari és lloc d’aplecs i manté el caliu de la llengua i de la cultura basques, i és un dels grans punts de referència religiosos del País Basc. És la patrona de Guipúscoa.
Beat Frédéric A. Ozanam, laic
Fill d’un oficial de Napoleó, nasqué el 1813 a Milà. Va ser un laic i polític catòlic francès de fe viva i profunda. Professor a la Sorbona, escriptor i apologista, va asseure les bases del nou pensament social defensant la justícia en les relacions laborals i humanes. Amb un grup d’amics va iniciar activitats en defensa de la fe i de l’església, fins que va descobrir que, sense acció social seriosa, la fe no resultava creïble. D’aquí van néixer les “Conferències de Sant Vicenç de Paül”, inspirades en la tasca que sant Vicenç havia realitzat dos segles abans. Morí a Marsella en 1853, essent beatificat en 1997.