Homilia del P. Efrem de Montellà, monjo de Montserrat (18 de maig de 2025)
Fets 14:21b-27 / apocalipsi 21:1-5a / Joan 13:31-33a.34-365
Fa pocs dies el Barça va guanyar la lliga. Segur que no acabem de donar cap notícia… però ens va bé començar així aquesta homilia perquè en la celebració dels aficionats de divendres, hi havia almenys un element que ens pot ajudar a comentar el que avui ens deia l’evangeli. I és el següent: en primer lloc, vam veure —o alguns potser ho vau viure en primera persona, una gran multitud, formada per persones de diferents edats, de diferents classes socials, de diferents maneres de pensar, i molt probablement de diferents països, ètnies o llengües, totes unides per un mateix sentiment. Podríem fer un segon pas per intentar definir quin era aquest sentiment: podríem dir que era l’alegria, la joia de saber-se guanyadors, però també podria ser la satisfacció de veure l’esforç recompensat, o fins l’estimació per uns colors o el sentiment de pertinença a un club; però això ja no és tan important. El que ens interessa subratllar és el simple fet que moltes persones que no es coneixien entre elles estiguessin unides per un mateix sentiment, i tinguessin un vincle d’unió malgrat no conèixer-se entre elles. I aquí és on podem connectar amb el que Jesús deia avui als deixebles: «Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus». L’Església està formada per una gran multitud de persones de moltes edats, de diferents cultures, de molts països i llengües, per persones de dretes i d’esquerres, riques i pobres, i per tota la diversitat que ens puguem imaginar; i totes tenim en comú que estimem. I insistim encara un cop més: Jesús no va dir que als seus deixebles ens coneixerien per dur una creu penjada al coll, o per anar a Missa el diumenge, o per mostrar un certificat de baptisme… va dir que ens reconeixerien si ens estimàvem entre nosaltres. Som un gran poble que ha travessat els segles amb el denominador comú de l’amor, aquesta força que uneix entre si els cors de les persones amb Déu.
Jesús avui ens ha fet una triple petició: en primer lloc, que ens estiméssim els uns als altres; en segon lloc, que ho féssim tal com ell ho havia fet; i, en tercer lloc, que fóssim coneguts per aquesta estimació que ens tenim. Aquestes tres peticions aparentment simples són una gran síntesi de l’ensenyament de Jesús. Ho va dir el dia abans de morir, després del sant sopar, i ho podem considerar com el seu testament espiritual. I ens ha estat llegit avui perquè els diumenges de Pasqua són un temps especialment fort, en el que aprofitem per recordar el que és més important. I avui se’ns recordava que hem d’estimar sempre, a tothom, tal com Jesús va fer.
I encara podem dir que aquesta petició que Jesús va fer als dotze, és la que ens fa avui a cadascun de nosaltres, com si fos un programa de vida: estimar tal com Jesús va estimar. Jesús és el model: per entendre què és l’amor, hem d’entendre primer qui és Jesús, com va viure, què va dir, quin exemple ens va donar. Perquè Jesús va morir per nosaltres, va dedicar la seva vida a la nostra salvació, a donar-nos una paraula de part de Déu, una paraula que transformés les nostres vides i ens transformés a nosaltres, i ens ajudés a assolir la meta de la salvació. Una paraula que aquí escoltem cada diumenge i després ens emportem perquè ens ajudi a caminar per la vida, cadascú la seva. Veient, doncs, el que Jesús va fer, avui ens podem preguntar què fem nosaltres: A quina causa donem la nostra vida? A què dediquem el nostre temps? Està bé que dediquem estones a passar-nos-ho bé, naturalment; però dit en altres paraules i continuant l’exemple amb què hem començat: si només ens dediquéssim a seguir el futbol, anant molt bé només tindrem una alegria a l’any… En canvi, podem dedicar el nostre temps a estimar de moltes altres maneres: el podem dedicar a la família, a ajudar a créixer als més petits, a fer més portables les dificultats dels més grans, es pot escoltar, es pot fer la feina que un tingui amb esperit de servei a la societat, o es pot compartir l’experiència dels anys viscuts si ja hem acabat l’etapa laboral, podem compartir la nostra fe i donar un exemple de vida cristiana, podem ajudar els més pobres, podem fer moltes coses… però totes, les que siguin, les hem de fer amb amor i estimació per als altres, com Jesús va fer. Perquè l’amor no és tant un sentiment, és una acció. Jesús ens va ensenyar que l’amor és estar disposat a morir per donar vida a un altre, i nosaltres hem d’estar disposats a sacrificar-nos pel benestar de les persones que viuen amb nosaltres. Aquest és el sentit cristià de l’amor que ens explicava l’evangeli d’avui: un amor que és expressió de compromís quotidià i s’alimenta amb la confiança, el respecte i el perdó. I es tradueix en una manera de viure i de ser que vol allunyar-se de les discòrdies, polèmiques o baralles, i cerca el foment del bon tracte amb tothom. Demanem al Senyor que ens faci la gràcia de ser un signe del seu amor, i un instrument d’esperança en el nostre món; i així, encara que no guanyi el nostre equip, experimentarem contínuament la joia de viure units amb tantes i tantes persones que no coneixem, però que, com nosaltres, tenen la voluntat d’estimar profundament als altres, tal com Jesús ens va ensenyar.
Última actualització: 24 maig 2025