Avui, dia 12 de febrer, celebrem la festivitat de santa Eulàlia de Barcelona, verge i màrtir.
Una tradició barcelonina, que remunta almenys al segle VI, ens diu, que en la darrera i més dura de les persecucions que els cristians van sofrir sota l’imperi romà, la decretada per l’emperador Dioclecià l’any 304, Eulàlia, una noia barcelonina de dotze o tretze anys, no podent suportar la situació en què es troben els seus germans cristians, mort donant testimoniatge de la seva fe al pretori de la Barcino romana,
Les notícies sobre la màrtir són tardanes, però el seu culte va ser molt viu en l’època visigòtica, i destaca l’himne que li dedicà el bisbe Quirze, cap a l’any 630. Amagades les seves relíquies per salvar-les de la persecució sarraïna, foren descobertes el 877 pel bisbe Frodoí. L’any 1327, ja construïda la cripta de la catedral actual de Barcelona, hi foren instal·lades dins un majestuós sarcòfag.