Avui, dia 15 de gener, celebrem la festivitat: dels sants Maur i Plàcid, monjos; del profeta Habacuc de l’Antic Testament; de Pau de Tebes, ermità; i la de Macari, abat.
Sant Maur i sant Plàcid són els deixebles predilectes de sant Benet. El papa Gregori el Gran, en dona trets biogràfics en la contalla del jove monjo Maur, que camina sobre l’aigua per socórrer l’Infant Plàcid que havia caigut; narració que és un bell exemple de l’obediència sense espera, i d’una amistosa discussió de mútua humilitat. La seva obediència decidida esdevé plasmació d’aquest ideal monàstic.
El profeta Habacuc, a finals del segle VII aC, proclamà que el Déu totpoderós, prepara el seu triomf a través de camins paradoxals i declarà que “el just viurà per la fe”.
Segons la tradició, Pau de Tebes, conegut amb el títol de “primer ermità” va fugir al desert de Tebes, a Egipte, arran de la persecució de Deci de l’any 250, com tants d’altres cristians. Però ell s’hi va quedar i va menar vida eremítica fins a la seva mort, esdevinguda quan tenia més de cent anys.
Macari, abat del segle IV, s’acostuma a anomenar Macari el Gran o d’Egipte, per diferenciar-lo de Macari d’Alexandria, contemporani seu com ell, deixeble de sant Antoni. De vida eremítica, amb el temps va fundar una colònia monàstica força concorreguda. La seva biografia és molt confusa. Tenim notícia, però, d’una Vita Macharii d’origen copte, que seria el text més antic sobre aquest sant.