Homilia del P. Efrem de Montellà, monjo de Montserrat (9 de juny de 2024)
Gènesi 3:9-15 / 2 Corintis 4:13-5:1 / Marc 3:20-35
Les lectures d’avui ens han parlat d’un tema que ens pot resultar una mica incòmode: el misteri del mal, la lluita del mal contra el bé, o en definitiva la presència del mal en el món. A l’evangeli hem sentit noms com “Beelzebul”, “Satanàs” o expressions com “dimonis”, “esperits malignes”, “divisions” o “lluita de faccions”… I hem sentit també de la boca de Jesús alguna expressió una mica forta, com quan deia als Mestres de la Llei que «el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai»; i ho deia ell, que sempre parla d’un Déu misericordiós i bo que ho perdona tot. Mirem de dir alguna cosa sobre el tema del mal, que apareix reiteradament de forma transversal al llarg de tota la història de la salvació, i que avui ha aparegut de manera específica en les lectures.
La primera lectura —que els diumenges sempre és escollida en relació al tema que tracta l’evangeli, seria com “el començament de la pel·lícula” però també com un resum de com continua i com s’acaba: el relat d’Adam i Eva que apareix a les primeres pàgines del Gènesi ja ens explica com el mal, personificat per una serp, ens tempta perquè fem allò que no li agrada a Déu; i nosaltres, febles, caiem en la temptació un cop i un altre, com diu el relat i demostra la història. El Salm responsorial també ens reportava aquest gran duel entre el bé i el mal que tots patim; i ho feia a través de l’experiència personal i dolorosa d’algú que havia sucumbit al mal però que al mateix temps desitjava que el Senyor el salvés. «Des de l’abisme us crido, Senyor» des d’aquest abisme en el qual caiem quan fem el que no us plau, però des d’on alhora reconeixem que «és molt vostre perdonar» i confiem en la vostra paraula, que ens diu que són propis de Vós «l’amor fidel i la redempció generosa». I doncs, si és propi del Senyor perdonar-nos quan caiem en la temptació —és a dir, quan fem allò que a Déu no li agrada, ¿com que és que Jesús deia als Mestres de la Llei que hi havia un pecat que no tenia perdó? Aquesta afirmació de Jesús s’ha d’entendre en el context de la discussió que estava tenint amb els Mestres de la Llei. Suposadament, ells eren els qui més en sabien sobre Déu; però com que no volien reconèixer que l’autoritat de Jesús venia de Déu, s’havien inventat contra ell una excusa poc consistent: l’acusaven de tenir un esperit maligne i d’actuar de part del mal. El problema de fons era que s’havien deixat vèncer pel mal, i sentien enveja i rancúnia cap a Jesús. El mal els havia tapat els ulls i no sabien veure que el poder de Jesús venia de Déu, de l’Esperit Sant, i tenia la finalitat de salvar el món. És doncs, en aquest context de discussió, que Jesús els engalta que «el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai»: es referia a ells, volia sacsejar les seves consciències que s’havien deixat dominar pel mal, i amb això s’havien situat fora de joc i no entenien el que estava passant de veritat. Perquè Déu sempre perdona, a menys que nosaltres no ho vulguem veure. Déu ens ha fet lliures i és conseqüent amb la llibertat que ens ha donat. L’evangeli, doncs, ens dóna una nova perspectiva d’aquest xoc entre el bé i el mal, ens dóna el punt de vista de la part de Déu: en la lluita del mal contra el bé, la victòria sempre és del bé a menys que nosaltres no vulguem. I per tant, la conclusió és que sempre hauríem d’estimar i de voler el bé, i tothora hauríem de mirar de ser forts per no caure en la temptació, com demanem quan resem el Parenostre.
Tots els cristians hem fet una clara aposta pel bé. Ja en el baptisme renunciem a les seduccions del maligne. I cada vegada que renovem la nostra fe i rebem el pa de vida a la celebració eucarística, com ara farem, també donem testimoni del nostre amor i fidelitat a Déu, ens situem d’una manera clara a favor del bé entrant en comunió amb aquell qui és font i origen de tot bé.
Però, misteriosament, el mal és present en les nostres vides. Passa a les millors famílies… L’evangeli ens ho mostrava en explicar-nos que la mateixa família de Jesús havien tingut la temptació de pensar que «havia perdut el seny», i se’l volien endur perquè no fes el més el ridícul amb tot allò que feia i deia. El mal també els estava tapant els ulls. Però el mateix Jesús se n’adonà i digué que la seva família veritable eren «tothom qui compleix la voluntat de Déu». Tenir fe en Déu, posar el bé per damunt del mal, tenir la voluntat de fer les coses tal i com Déu vol, crea uns lligams més forts que els lligams familiars. I aquests són els que Jesús ens convida a buscar en les nostres vides i entre els pobles. Podríem posar molts exemples de com fer-ho; però escaient-se avui les eleccions europees, posem-ne un d’acord amb el dia que vivim. Fa cent anys, els països del nostre continent estaven barallats. Acabàvem de sortir de la primera guerra mundial, i encara havia de venir la segona. Ens matàvem els uns als altres de manera literal, com malauradament encara passa a tants llocs del món que ja sabem. Però algú mogut per l’esperit cristià va pensar que allò no podia ser, i poc després de les darreres escomeses es van començar a teixir lligams entre els països per mirar d’evitar que al continent es tornés a produir una situació com aquella. Els artífexs del que avui és la Unió Europea tenien valors profundament cristians, com evidencia la bandera que tenim inspirada en un dels llibres de la Bíblia. I van iniciar un moviment que ens ha portat aquí, i ens mostra el què pot arribar a fer aquest esperit de germanor que Jesús es convida a tenir. A nivell personal, tots estem cridats a mirar-nos els altres com a germans i allunyar de nosaltres el mal que es manifesta en les injúries, dels insults, les lluites o les baralles. I si cadascú ho fa a nivell personal amb convicció, també és més fàcil que creixi el desig de teixir ponts d’amistat i fraternitat segons els valors de l’evangeli entre pobles diferents. El camí és lent però segur, com ho demostra el dia que vivim avui. Visquem-lo amb agraïment, i demanem al Senyor que continuï renovant en nosaltres el desig de fer sempre el bé.
Última actualització: 10 juny 2024