Avui, dia 19 de març, celebrem la festivitat de Sant Josep, espòs de la Verge Maria.

L’evangeli de Mateu, especialment, posa de relleu les profecies messiàniques que van trobar compliment mitjançant el paper de Sant Josep. Com a descendent de David i autèntic hereu de la fe d’Abraham, aquest home just es posa al capdavant de la Sagrada Família, vetllant com un pare per Jesús i la seva Mare. La seva grandesa, com la de Maria, ressalta encara més pel fet que la seva missió es va desenvolupar amb gran humilitat a Natzaret, treballant com a fuster.

Jesús va anar creixent, treballant i fent-se home al costat de Josep. Probablement, l'acompanyava per les cases per fer els encàrrecs de feina i compartia amb ell l'esforç de l'ofici. Junts baixarien a Cafarnaüm, la capital de la zona, per comprar materials, conèixer novetats i ampliar horitzons; de la mateixa manera, anirien cada dissabte a pregar a la sinagoga i, anualment, a Jerusalem per Pasqua.

Es creu que va morir abans de l'inici de la vida pública de Jesús. Podem imaginar l’escena de Sant Josep morint en braços de Maria i de Jesús: sens dubte, la millor companyia. Per aquest motiu, se'l considera el "patró de la bona mort".

Sant Josep és un dels sants més celebrats de la cristiandat. El seu culte es va generalitzar a partir del segle IX, i sobretot entre els segles XIV i XV. A Catalunya, la festa va guanyar molta popularitat a partir del segle XVII, convertint-se en el dia en què es menja la tradicional crema de Sant Josep (o crema cremada). Fou declarat patró de l’Església Universal l’any 1870 i, el 1955, s’instituí la festa de Sant Josep Obrer (1 de maig). Avui és també el Dia del Pare i a València es viu la nit de la cremà de les Falles.

Finalment, cal recordar que durant els primers segles es van escriure els anomenats escrits apòcrifs que, amb molta fantasia, volien "completar" els silencis dels evangelis. Segons aquests textos, quan Maria havia de sortir del Temple, els sacerdots van convocar els descendents de David solters per triar-ne un custodi. La vara de Josep va florir i un colom del cel s’hi va posar al damunt; aquest és l’origen de la seva representació iconogràfica amb la vara florida.