La Santíssima Trinitat (26 maig 2024)

Homilia del P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat (26 Maig 2024)

Deuteronomi 4:32-34.39-40 / Romans 8:14-17 / MATEU 7:15-20

 

Benvolguts germans i germanes,

L’Església, a través de l’any litúrgic, ens va guiant pel camí de la Història de la salvació. Per això no és estrany que en aquest diumenge, després de la festa de Pentecostes, la litúrgia ens convidi a contemplar el misteri de Déu U i Tri, el misteri de la Santíssima Trinitat. La festa d’avui esdevé el punt natural d’unió entre les celebracions pasquals i el temps de durant l’any que iniciarem dilluns passat.

Per endinsar-nos en la reflexió i en la pregària dels textos que ens proposa la litúrgia cal que tinguem en compte dues premisses. En primer lloc, el misteri que avui contemplem reclama que fugim dels esquemes preconcebuts de la lògica amb que habitualment ens movem. Endinsar-nos en el misteri de la Santíssima Trinitat únicament des del vessant de la lògica seria com introduir-nos en una mena de laberint sense sortida que únicament pot desmotivar-nos en el nostre camí creient. Cal que tinguem en compte que es tracta d’un Misteri que ens sobrepassa, que no podem abastar-lo i molt menys controlar-lo. Aquesta veritat ens desconcerta perquè si hi aprofundim una mica ens adonem que el Misteri de Déu i el Misteri de l’Home es reclamen mútuament i que sols en l’Amor i a través de l’Amor en podem fer l’experiència.

En segon lloc no hem d’oblidar que ens trobem davant el misteri essencial de l’home i per tant és invisible al ulls. Tenint en compte això ens cal obrir les finestres del cor a l’admiració i a l’agraïment per l’actuació poderosa de Déu Pare, per la generosa donació del Fill fet home per a salvar-nos i per la presència sempre vivificant i renovadora del seu Esperit. (Aldazabal, J. Orientacions per a la celebració. Missa dominical 1998 (8) p. 13).

Dient això, podem afirmar que és tracta del Misteri més proper, més profund del nostre ésser, ja que si ens hi acostem des del cor i també des de l’enteniment, no sols podem relacionar-nos amb Déu, sinó que descobrim el Déu que ens habita, que ens coneix pel nom, a qui invoquem sense paraules i de qui tenim experiència de la seva Presència que modela el nostre caminar.

Avui, la missió dels cristians és mostrar al món que Déu i l’Home es reclamen mútuament; Déu i l’home són els únics que poden establir un veritable diàleg en l’amor, ja que el diàleg, el veritable diàleg, és el que neix a partir de la diversitat. L’home que obre el seu cor a la presència de l’Inefable és conduit per la força del poder de Déu, és a dir, per l’Esperit, cap el coneixement de la veritat.

En contraposició a la recerca de tot tipus de seguretats per part de l’home, en allò que es conegut i fins i tot en el que és encara desconegut, quan l’home reconeix i adora el Misteri de Déu U i Tri, i s’hi obre, neix en ell, no la confusió ni la fe cega incapaç d’obrir els ulls, sinó la pau i la confiança interior. Malgrat les tribulacions que puguem patir, la confiança dels creients no decaurà si arrela en aquest Déu, Pare, Fill i Esperit, que esdevé per a nosaltres la font i la força per a respondre a les múltiples situacions de la nostra existència.

A l’evangeli que hem proclamat, veiem com Jesús envia els seus deixebles a batejar tots el pobles “en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”, els encomana que portin tots els homes i dones a entrar en el dinamisme de la comunió trinitària significada per aquests tres noms divins. L’Escriptura ens diu que hem estat fets “a imatge de Déu”. El sentit més profund d’això és que som éssers fets per a la comunió, a imatge del Déu-comunió.

Germans, en l’Eucaristia Jesús prega al Pare per tots nosaltres. No tinguem por d’unir la nostra pregària a la seva i demanem-li al Pare que ens infongui l’Esperit Sant en els nostres cors perquè reconegui en les nostres paraules la veu de Jesús el Fill estimat des de sempre. Que així sigui!