¿Qui diuen que és?

Isaïes 22:19-23 / Romans 11:33-36 / ​Mateu 16:13-20



Aquests darrers diumenges hem pogut escoltar com Jesús actuava d’una manera que era l’admiració de tots els qui es trobaven ben a prop d’ell. Avui Jesús pregunta als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’Home? Qui diuen que és?». Sembla que estigui preguntant pel ressò que tenen les seves paraules i les seves accions. Pels deixebles la resposta de la gent feia referència a Jesús assimilant-lo a aquells que, pel seu testimoniatge, havien causat un gran impacte en la seva història; els suggeria que Déu es tornava a manifestar en Jesús com el Messies poderós que esperaven. Joan Baptista amb la seva manera de vestir i de predicar, exigint la conversió, els havia impressionat moltíssim, potser pensaven que podria ser una reencarnació de Joan Baptista o potser d’algun profeta com Elies i Jeremies, o d’algun altre profeta que sempre havia estat un referent per la seva extraordinària personalitat, pel seu coratge i pel seu compromís.

Però Jesús vol anar més a fons. Pregunta per l’opinió que tenen els mateixos deixebles. El qui respon és el qui els representa a tots. Pere personifica la confessió cristiana de la fe. No ho sap per la seva saviesa o pel que ha pogut deduir de l’acció de Jesús, sinó que, tal com hem sentit a l’evangeli, és perquè Déu l’hi ha revelat: el meu Pare del cel. Evidentment nosaltres, gràcies a la catequesi que hem rebut, ja sabem la resposta. Però per nosaltres, què vol dir: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu»? Ja que la resposta de Pere no era per saviesa o per deducció intel·lectual, sinó per revelació de fe, si ara, davant de tothom, ens preguntessin quin és el significat de “Messies”. ¿Com ens ho faríem perquè la resposta fos entenedora i creïble i arribés al cor dels qui ens escolten?

Ens cal saber donar resposta a la mateixa pregunta que Jesús va fer als apòstols. I la resposta ha de ser des de l’experiència de la nostra relació amb Jesús i adonar-nos que, en cadascun de nosaltres, Déu mateix ha obert el cor. Si als deixebles, des del primer moment, Jesús els va dir: vine i segueix-me, també Ell ens ho ha dit a cadascun de nosaltres. Ens ho ha dit al cor. Com explicar-ho? Les paraules tenen la seva limitació. Com també la vista, l’oïda, l’olfacte, el tacte. Poden ajudar i són instruments que ens ajuden a anar més enllà perquè la nostra percepció es faci més gran. Però no és suficient. Quan tot es fa més real i més intens, és quan descobrim, per l’amor, la comunió. No és el poder, si aquest mot l’associem amb el sentit d’imposar, si pensem que el Messies és una manera de descriure el poder. És la comunió en l’amor de Déu.

En Jesús hi ha una nova manera d’entendre la vida: cal que ens deixem agafar per Déu. Aquest és el missatge que Jesús va transmetre als deixebles. A la qüestió que Jesús posa als deixebles: qui soc jo?, la resposta sorgeix de l’experiència de la vida de fe, és a dir, de descobrir que en cada cosa que hi ha en la meva vida, en el meu entorn, en la naturalesa, hi ets tu, Senyor.

Sant Pau a la carta als romans que hem llegit ja ens ho deia «Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell».

Ara també hem de respondre a la pregunta, qui ets tu, qui soc jo. Cal prendre consciència que Déu és en cadascun dels que formem part de la humanitat. No som déus, però en la unitat de l’amor tenim la possibilitat de viure en Déu. Ara, podem demanar el que ens deia el salm: Acabeu la vostra obra Senyor.