Jo soc el camí, la veritat i la vida

Fets dels Apòstols 6:1-7 / 1 Pere 2:4-9 / Joan 14:1-12



Les paraules que hem sentit avui a l’Evangeli sabem que Jesús les va anunciar al darrer sopar, però ara les escoltem a la llum de la resurrecció, de la Pasqua i això va transformar l’actitud dels deixebles de Jesús, de tal manera que tot va canviar. Així hem vist que els deixebles, a la primera lectura subratllen que, el que és important en la seva missió, és el de predicar, transmetre la seva experiència de fe, per això han dit: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu». I a la segona lectura ha assenyalat el que era veritablement important: «Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és escollida de gran valor». Per a nosaltres, aquesta pedra vida, estar clar que es refereix a Jesús.

A la llum de la Pasqua, escoltar el que els deixebles recorden de les paraules del darrer sopar de Jesús, és descobrir quina és la veritable missió de Jesús. I aquesta missió és també la dels deixebles i també la nostra. Perquè la Pasqua fa que aquelles paraules de comiat no es recordin com un fet passat, sinó que són d’una actualitat ben rigorosa. Meditar, doncs, cada paraula esdevé fonamental perquè creixi, més i més, l’experiència de la fe i com a fruit d’aquesta meditació, l’anunciem arreu què han significat per a transformació de la pròpia vida; per això cal que deixem que les paraules de Jesús entrin profundament, com van entrar als primers deixebles. Sí, ens hem de deixar agafar per Déu. Aquesta intel·ligència espiritual no la capta tothom de bon començament. A l’evangeli d’avui hem sentit que ni Tomàs, ni Felip van tenir les coses clares. Per Tomàs no era clar quin significat i quin horitzó significava la paraula camí. En el fons buscava seguretat en coses concretes, però la veritable seguretat és la mateixa vida de Jesús. La persona de Jesús. I la vida de Jesús és l’amor. El camí és l’amor que s’irradia. Per Felip, no s’havia adonat de la identitat de Jesús, per això Jesús li respon qui ha vist a mi ha vist el Pare. Veure com Jesús veu, cal anar més enllà del que veiem materialment, és adonar-se de la comunió profunda amb Déu Pare.

Jesús dient que ell és el camí, que és la veritat i que és la vida ens està parlant de l’experiència que viu, ara i aquí, i en tot moment. Això ens porta a confessar que Ell és l’exemple que hem de seguir; ens està ensenyant quina és opció que hem de prendre: preocupar-nos pels qui sofreixen, solidaritzar-nos pels qui als ulls de molts no compten, estar al costat dels desvalguts, lluitar per la dignitat de les persones, donar veu als qui no en tenen, ser assertius amb els qui insulten, menyspreen o amenacen, perquè Jesús ens va ensenyar que s’ha de dir sí, quan és sí, i no quan és no; que les accions i les actituds tinguin credibilitat per la coherència i pel respecte; sàpigues donar perdó i acceptar rebre el perdó. Perquè la veritat no està en l’engany, sinó en l’amor.

Vivim uns temps, en el que el llenguatge amenaçador, cada dia es fa més i més agressiu. Aquests discursos inflamats que amenacen d’eliminar el qui no pensa com ell mateix és el contrari a la vida. Com fem front als qui parlen amb menyspreu de la vida dels qui no són com ells, no pensen com ells, i que els seus valors no són el de servir, sinó de servir-se, de poder, d’enriquir-se fins a la desmesura? Units per l’amor podem respondre amb honestedat i eficàcia. Hem d’aprendre a ser Jesús, a fer com Jesús. Jesús és vida. Com donarem les obres de vida si es desfermen les obres de la mort amb les guerres comercials, amb bombes que només pretenen destruir el que és vida perquè s’enriqueixin uns pocs depredadors per dominar el món? L’evangeli d’avui s’ha acabat amb aquest missatge: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig. Pròpiament, això no és un repte, és la voluntat de viure units, per amor, amb el qui és l’Amor.