Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat (4 d'abril de 2026)
Vetlla Pasqual
5 d'abril de 2026
(...) / Romans 6:3-11 / Mateu 28:1-10
“Ser icones de Crist Ressuscitat”
“Hores fa que el sol és post, però en la llum que il·lumina aquesta nit, lloem tots al Pare, i al Fill i al Sant Esperit de Déu”.
La resurrecció de Jesucrist és, estimats germans i germanes, la llum que il·lumina aquesta nit, representada en el ciri Pasqual, per això nosaltres entonem un càntic de lloança, i l’Al·leluia absent durant tota la Quaresma ha tornat a ressonar en aquesta basílica de Montserrat.
Una lloança per l’amor amb què ens ha estimat des de sempre, a tots.
En una de les activitats que heu alguns dels infants i joves aquests dies, fèieu una icona. Preníeu una imatge i la posàveu sobre una fusta. Fa unes setmanes em van explicar la tècnica i no era senzillament enganxar un paper a un suport, sinó després d’enganxar-ho, poc a poc, el dibuix i el color anava passant per fregament a la fusta fins a quedar integrat.
En la primera lectura d’avui hem escoltat que al final de la creació, Déu digué: “Fem l’home a imatge nostre” i que així acabava tota una obra en la qual del no res, n’havia tret el cel, la terra, el firmament, el sol i les estrelles, l’aigua, la vegetació i els animals. No és tot això, ja que ha estat creat per Déu, icona d’Ell? No hi veiem la seva mà?
Perquè una icona és una imatge que ens obra i la celebració d’aquesta nit de la Resurrecció, aquesta vetlla pasqual, la mare de totes les celebracions cristianes és una gran icona de Déu i de la seva obra, i de com aquesta ens parla d’Ell i de com ens ajuda a fer molt més profunda la nostra comprensió de la història, de la vida, de la creació.
Per tant vosaltres joves, que heu fet aquestes icones, penseu que les imatges que hi heu posat es refereixen sempre a Déu ja sigui una part de la natura com l’arbre, l’abella o el camí, ja sigui la Mare de Déu que ens acompanya sempre i tan especialment aquí a Montserrat, o sigui el mateix Jesucrist, que en la seva humanitat en la creu o com a Pantocrator, és l’única icona total de Déu.
La nostra Vetlla Pasqual vol en primer lloc que el nostre temps evoqui el temps de Déu. Evoqui l’eternitat. Prenem tres hores i una mica més de la nit i ja des de les primeres paraules al voltant del foc, sabem que estem celebrant la resurrecció de Jesucrist, de l’Alfa i l’Omega, del principi i la fi. La nostra fe sempre clava una àncora en el més enllà, com l’origen i com el destí. Potser per això el temps d’aquesta Vetlla té una qualitat especial, perquè a través dels signes, de les paraules de la música, voldríem expressar allò que creiem per la fe: Crist ressuscitat connecta els extrems i ens diu que el nostre destí és amb Ell, quan al final d’aquesta vida podrem ser on Ell ha anat. La nostra vetlla és icona d’un temps de Déu.
En aquesta nit també recordem, però, que Déu no es va quedar en la seva eternitat com la imatge de paper s’hagués pogut quedar en el mateix paper, sinó que va comprometre’s, va passar a la fusta. Primer va crear, després va parlar al cor d’Abraham, va alliberar el poble d’Israel, va continuar parlant pels profetes. Déu no va callar! Sortosament per nosaltres Déu és molt insistent tot i que no li fem cas. Hi hauria tants motius de donar-nos per perduts i impossibles i no dir res més! Som molt més nosaltres que no l’escoltem que Ell que no digui. En aquesta Vetlla, Déu no para de dir-nos coses, i la seva Paraula esdevé realment icona de qui és, de què fa i de com ho fa.
Però aquesta nit, d’una manera especial, en Nil, l’Arnau i la Queralt rebreu aquesta imatge de Jesucrist pel baptisme, la confirmació i la participació en l’eucaristia i també vosaltres com tots els altres batejats us convertireu encara més en icones d’Ell, de Jesús.
Això ho entendreu bé tots els altres escolans. En ser batejats, és com si un instrument de vent o de metall pogués sonar perquè té l’aire que el fa viu. Ja no està en una vitrina, com els que teniu a la sala d’assaig, sinó que vibra. L’Esperit Sant ens hauria de fer vibrar tots. L’instrument només és un exemple. Si no, els que toqueu instruments de corda, semblaria que no podeu viure i no podeu vibrar perquè l’aire no fa el so. Allò que cal és que aquest aire, aquest Esperit Sant protagonista en tots els sagraments i tan especialment en els que aquesta nit celebrem, aquest Esperit Sant que ve de Jesucrist ressuscitat ens faci viure.
La fusta on s’hi calca la imatge, l’instrument que s’activa amb el vent, ens recorden la nostra realitat material, que porta creus ja que això ens connecta amb el món i amb tot el sofriment, Així com el divendres sant no oblidàvem que hi havia una esperança de vida, avui no oblidem d’on venim i on som.
Però aquesta nit ens convida a ser creus que portin el ressuscitat, perquè hem escoltat la paraula de Déu dient-nos des de l’inici que el seu pacte amb la Creació i especialment amb la humanitat era la salvació. Enmig de la guerra d’Iran, en la situació a Jerusalem on és difícil fins i tot celebrar la Setmana Santa, en la terra de Gaza, lligada a la memòria de Jesús; i encara a Ucraïna i en tants altres drames anònims, és agosarat dir que el món està salvat.
Potser perquè tampoc cal anar tan lluny per trobar-nos amb la necesistat, aquesta nit i demà farem una col·lecta a favor de l’obra social de Sant Joan de Déu, tan arrelats al nostre entorn i que més enllà de tota la branca mèdica, també desenvolupen moltes acciones relacionades amb l’habitatge, l’exclusió i la reinserció social.
Déu ho ha tornat a fer i de manera definitiva. Ho repeteix en la resurrecció de Jesús, donant aquesta esperança de fer millor el món, començant per nosaltres mateixos. Ser testimonis de l’opció que Déu ha fet per la vida, tornar-nos icones del ressuscitat ens podria donar la mesura justa de ser cristians en el món. Ser Pasqua, pas de Déu en el món, com ho fou Jesucrist ressuscitat, és el repte més gran de la nostra fe. Ho ha estat sempre perquè sempre hem viscut la realitat de la creu. Com més sensació que el nostre entorn s’allunya d’aquesta esperança d’una vida segon l’evangeli, més repte és optar per la salvació i dir-ho al món.
Diguem-ho celebrant l’eucaristia i continuant aquesta nit de Vetlla i de pregària!
“Ser icones de Crist Ressuscitat”
“Hores fa que el sol és post, però en la llum que il·lumina aquesta nit, lloem tots al Pare, i al Fill i al Sant Esperit de Déu”.
La resurrecció de Jesucrist és, estimats germans i germanes, la llum que il·lumina aquesta nit, representada en el ciri Pasqual, per això nosaltres entonem un càntic de lloança, i l’Al·leluia absent durant tota la Quaresma ha tornat a ressonar en aquesta basílica de Montserrat.
Una lloança per l’amor amb què ens ha estimat des de sempre, a tots.
En una de les activitats que heu alguns dels infants i joves aquests dies, fèieu una icona. Preníeu una imatge i la posàveu sobre una fusta. Fa unes setmanes em van explicar la tècnica i no era senzillament enganxar un paper a un suport, sinó després d’enganxar-ho, poc a poc, el dibuix i el color anava passant per fregament a la fusta fins a quedar integrat.
En la primera lectura d’avui hem escoltat que al final de la creació, Déu digué: “Fem l’home a imatge nostre” i que així acabava tota una obra en la qual del no res, n’havia tret el cel, la terra, el firmament, el sol i les estrelles, l’aigua, la vegetació i els animals. No és tot això, ja que ha estat creat per Déu, icona d’Ell? No hi veiem la seva mà?
Perquè una icona és una imatge que ens obra i la celebració d’aquesta nit de la Resurrecció, aquesta vetlla pasqual, la mare de totes les celebracions cristianes és una gran icona de Déu i de la seva obra, i de com aquesta ens parla d’Ell i de com ens ajuda a fer molt més profunda la nostra comprensió de la història, de la vida, de la creació.
Per tant vosaltres joves, que heu fet aquestes icones, penseu que les imatges que hi heu posat es refereixen sempre a Déu ja sigui una part de la natura com l’arbre, l’abella o el camí, ja sigui la Mare de Déu que ens acompanya sempre i tan especialment aquí a Montserrat, o sigui el mateix Jesucrist, que en la seva humanitat en la creu o com a Pantocrator, és l’única icona total de Déu.
La nostra Vetlla Pasqual vol en primer lloc que el nostre temps evoqui el temps de Déu. Evoqui l’eternitat. Prenem tres hores i una mica més de la nit i ja des de les primeres paraules al voltant del foc, sabem que estem celebrant la resurrecció de Jesucrist, de l’Alfa i l’Omega, del principi i la fi. La nostra fe sempre clava una àncora en el més enllà, com l’origen i com el destí. Potser per això el temps d’aquesta Vetlla té una qualitat especial, perquè a través dels signes, de les paraules de la música, voldríem expressar allò que creiem per la fe: Crist ressuscitat connecta els extrems i ens diu que el nostre destí és amb Ell, quan al final d’aquesta vida podrem ser on Ell ha anat. La nostra vetlla és icona d’un temps de Déu.
En aquesta nit també recordem, però, que Déu no es va quedar en la seva eternitat com la imatge de paper s’hagués pogut quedar en el mateix paper, sinó que va comprometre’s, va passar a la fusta. Primer va crear, després va parlar al cor d’Abraham, va alliberar el poble d’Israel, va continuar parlant pels profetes. Déu no va callar! Sortosament per nosaltres Déu és molt insistent tot i que no li fem cas. Hi hauria tants motius de donar-nos per perduts i impossibles i no dir res més! Som molt més nosaltres que no l’escoltem que Ell que no digui. En aquesta Vetlla, Déu no para de dir-nos coses, i la seva Paraula esdevé realment icona de qui és, de què fa i de com ho fa.
Però aquesta nit, d’una manera especial, en Nil, l’Arnau i la Queralt rebreu aquesta imatge de Jesucrist pel baptisme, la confirmació i la participació en l’eucaristia i també vosaltres com tots els altres batejats us convertireu encara més en icones d’Ell, de Jesús.
Això ho entendreu bé tots els altres escolans. En ser batejats, és com si un instrument de vent o de metall pogués sonar perquè té l’aire que el fa viu. Ja no està en una vitrina, com els que teniu a la sala d’assaig, sinó que vibra. L’Esperit Sant ens hauria de fer vibrar tots. L’instrument només és un exemple. Si no, els que toqueu instruments de corda, semblaria que no podeu viure i no podeu vibrar perquè l’aire no fa el so. Allò que cal és que aquest aire, aquest Esperit Sant protagonista en tots els sagraments i tan especialment en els que aquesta nit celebrem, aquest Esperit Sant que ve de Jesucrist ressuscitat ens faci viure.
La fusta on s’hi calca la imatge, l’instrument que s’activa amb el vent, ens recorden la nostra realitat material, que porta creus ja que això ens connecta amb el món i amb tot el sofriment, Així com el divendres sant no oblidàvem que hi havia una esperança de vida, avui no oblidem d’on venim i on som.
Però aquesta nit ens convida a ser creus que portin el ressuscitat, perquè hem escoltat la paraula de Déu dient-nos des de l’inici que el seu pacte amb la Creació i especialment amb la humanitat era la salvació. Enmig de la guerra d’Iran, en la situació a Jerusalem on és difícil fins i tot celebrar la Setmana Santa, en la terra de Gaza, lligada a la memòria de Jesús; i encara a Ucraïna i en tants altres drames anònims, és agosarat dir que el món està salvat.
Potser perquè tampoc cal anar tan lluny per trobar-nos amb la necesistat, aquesta nit i demà farem una col·lecta a favor de l’obra social de Sant Joan de Déu, tan arrelats al nostre entorn i que més enllà de tota la branca mèdica, també desenvolupen moltes acciones relacionades amb l’habitatge, l’exclusió i la reinserció social.
Déu ho ha tornat a fer i de manera definitiva. Ho repeteix en la resurrecció de Jesús, donant aquesta esperança de fer millor el món, començant per nosaltres mateixos. Ser testimonis de l’opció que Déu ha fet per la vida, tornar-nos icones del ressuscitat ens podria donar la mesura justa de ser cristians en el món. Ser Pasqua, pas de Déu en el món, com ho fou Jesucrist ressuscitat, és el repte més gran de la nostra fe. Ho ha estat sempre perquè sempre hem viscut la realitat de la creu. Com més sensació que el nostre entorn s’allunya d’aquesta esperança d’una vida segon l’evangeli, més repte és optar per la salvació i dir-ho al món.
Diguem-ho celebrant l’eucaristia i continuant aquesta nit de Vetlla i de pregària!
Etiquetes
Homilies Ara a portada
El més llegit